I might be wrong

MM’08 – Las de la intuición a les Gavarres

Mon, 08 Sep 2008 08:49:49 -0500

Fa uns dies, en un atac d’inconsciència dels que m’agafen força sovint, vaig apuntar-me a a la Matagalls-Montserrat’08. Pels qui no ho sapigueu, es tracta d’una travessa de 84km caminant entre Matagalls (al Montseny) i el monestir de Montserrat (passant per Sant Llorenç del Munt) que s’ha de fet en menys de 24 hores amb un desnivell acumulat és de 5890m. Aquest any començarà el dia 20 de setembre a les 17:30h i s´ha d´acabar abans de diumenge 21 a les 17:30h. I jo sense haver caminat gaire... Així que les dues setmanes que queden fins que sigui el dia de la travessa he decidit fer petits entrenaments i disfrutar del paisatge del Gironès, la meva nova comarca. I dintre d’aquest programa d’entrenaments exprés, dissabte vaig anar a caminar per les Gavarres. Així que vaig llevar-me a les 6 del matí, vaig agafar el meu ipod-shuffle (regal de l’Oriol), l’aigua i a caminar. 4 hores o 30km sense veure ningú. Vaig sortir de Cassà de la Selva i vaig anar fins a l’ermita dels Metges i tornar a Cassà per un altre camí. En un cert punt del trajecte, quan feia hores que no havia vist ningú i estava una mica tocat, el meu ipod va començar a reproduir unes notes que em donen un subidón... així que em va ser impossible no cantar l’estupenda cançó de la Shakira “Las de la intuición”, de tal manera que vaig agafar la càmera de fotos i vaig voler fer un video musical una mica “camp” perquè veiéssiu el panorama amb una mica més d´acció. I després de veure-ho, em sembla que puc competir amb l’ Esther i la Tania G d’ OT. Guanyo jo. VIDEO CENSURAT ps: Pels qui encara estigueu preguntant-vos com està en Xi-Xu, us he de dir que ja està del tot recuperat. Fins i tot ha guanyat una mica del pes que va perdre durant la malaltia. Ara però, te una tos de camioneru que fa una mica de por...

En Xi-Xu està fotut

Tue, 02 Sep 2008 06:06:02 -0500

Des de fa un parell de setmanes en Xi-Xu i jo havíem arribat a un estat d´unió espiritual força intens. Tot i que un gos no és un gat –i jo als gats els odio molt, i molt- la veritat és que m´ha sorprès que els nostres karmes s´hagin fet amics tan ràpidament... Total, que dissabte vam pujar a Rocacorba (muntanya de 949 m) el meu germà espiritual i jo. Vam pujar i baixar la mar de bé: de vegades ell anava liderant l´expedició, i m´esperava, de vegades era jo que l´havia d´esperar. En arribar a dalt, ell estava exultant, corria, venia, i vam esmorzar plegats. Aquella tarda de dissabte, ja a casa, el vaig veure una mica moix. Diumenge al matí vaig adonar-me que no havia menjat res en tot el dia des de l'esmorzar a Rocacorba. El vaig dur a can Baldiret –casa dels pares de l’Oriol- perquè jo baixava a BCN a buscar l´Oriol que tornava de NY. Dilluns a la tarda en tornar de recollir a l´Oriol a l´aeroport, pobret, en Xi-Xu estava fatal: no es movia, i estava arraulit a la caseta de la seva mare, la Frida. Segons en Ramon i l´Aurora, no havia menjat ni begut en els dos dies... Jo, amb ulls Candy-Candy vaig mirar l´Oriol implorant, i ell, amb posat Dr.Slump, va explorar-lo i va dictar sentència: parvoviriasi. Una malaltia vírica amb alta mortalitat entre cadells de gos. De seguida em va enviar a buscar sèrum salí i una xeringa de 60cc per injectar-li subcutani, per recuperar-lo de la falta de líquids. Així ho vam fer... Aquest matí, però no semblava recuperat i havia tingut diarrea amb sang a més d’haver vomitat molt. El Dr. Vidal ha enunciat una frase que ha caigut sobre el meu ànim com una llosa: “En Xi-Xu està fotut”. I jo, en haver-me recuperat de la sotragada, li he dit: “Dr. Slump, salva’l, o et tallo els collons”. I ell, diligent, ha agafat el cotxe i va anar a buscar el material necessari per posar-li una via amb sèrum salí. I us he de dir que a casa tinc un heroi: empassant saliva li ha aconseguit posar la via a la vena de la pota (feia anys que no provava de posar una via a un cadell de 4kg i no és mocu de pavu), i li hem fotut 300 ml de sèrum salí en vena. Pobret, ara pren el sol davant de casa, però no sabem si es recuperarà. Us n'informaré degudament.

Jo procrastineixo

Tue, 26 Aug 2008 04:21:58 -0500

Els conceptes solen ser universals. Hi ha llengües però, que han tingut la gràcia de encunyar una paraula que els designi amb precisió i claredat, mentre que d´altres han de donar unes quantes voltes per expressar el mateix. “Procrastination” és un mot molt útil que reclamo que sigui adaptat al català. Sinó com es podria descriure amb una sola paraula la situació d’un que fa 8 mesos que està intentant escriure la seva tesi i que encara no se n’ha sortit? Jo procrastineixo. ps: A partir d´avui, Imightbwrong, the Sant Gregori diaries. Stay tunned.

Pola

Mon, 31 Mar 2008 04:02:16 -0500

Dos más para Carolina (a.k.a. "Pola") No sólo en el east side Unas Margaritas? En Argentona, please. Quien te lo iba a decir? Espagat emocional ¿Case Interview? Tu vales mucho más, baby. Way more.

Lara

Fri, 28 Mar 2008 04:11:41 -0500

Manhatteny Ei! vols veure un ventricle? El porto a Brooklyn. Si tu vols. Tot teu Resistir-se és fútil: pregunta’m. Però amb el boli a la boca. Please.

Crístian

Thu, 27 Mar 2008 02:27:42 -0500

Dos haikús, dos, per en Crístian (nene). Everything in its right place Tot miocardi fucsia i amb xapa. Vive* l’home-estoig! *En francès a l´original Bravo/tendre Ell SÍ que pot: Here he comes! E-V-E-R-Y-ONE PRAISE THE HOTSTEPPER!

Laura

Wed, 26 Mar 2008 04:51:18 -0500

Un parell de haikús per la Laura. Taan bonito Oígote despertar cerca. Ya verás corazón: hará sol en CentralPark. De Santiago Gráciles pies. However, honda la marca. Sobre el hotspot.

Tesi

Tue, 25 Mar 2008 17:39:55 -0500

Uns haikús per la Tesi. MTA. 77 Hunter College Bajas? Mi tuneladora es tuya. De sobras lo sabes. Josep a.N.* Days are not cliffs, pastisset, they would be though, without your Nynorsk. *a.N.: After Nynorsk

Ovejo

Wed, 27 Feb 2008 12:30:52 -0500

Dimecres, 27 de fabrer de 2008, 12:32 p.m., menjador de personal en la unitat d’embriologia d'una universitat de la ciutat de Nova York, USA. J, el nostre embriòleg barbut preferit, l´etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, torna a ser a NY. Ha vingut per acabar uns "experimentillus" que encara li faltaven per completar el seu projecte de recerca. Es hora de dinar, i J te una gana ferotge i puja al menjador on han de portar mejar tailandes que el jefe ha demanat per tothom... M, la inefable tècnic de laboratori, seu al seu lloc -en te un d´específic per a ella- tot esperant el menjar. En el mateix moment, la secretària del grup, passa pel menjador d´una revolada i diu que l´anticós secondari d´ovella ja ha arribat... M, que l´ha sentida, enceta una conversa: M: Un qué de oveja? J: Un anticuerpo M: Y eso que es??? J s´estima massa a M com per no contestar o contestar malament, però sap que indefectiblement, la conversa està abocada al surrealisme.... Així que J explica com es fa un anticós secundari contra ovella en un ase (pels que no ho sàpiguen, s´injecten unes proteines de l´ovella a la sang de l´ase i aquest fa una resposta immune contra la proteïna de l´ovella, i després es purifiquen els anticossos de la sang de l´ase, sense matar-lo, és clar). M: y entonces sale un monstruo entre burro y oveja? J ho torna a provar i amb paciència li torna a explicar tot el procés de la manera més entenedora que sap... M: ayyy, pobres ovejitas... como aquella, como se llamaba? aquella... "Pobres ovejitas?" pensa J.... Tot i això, sap perfectament a quina ovella es referieix M... J: Dolly? La oveja clónica? M: Eso, Dolly Al-Fayed, el ovejo de Lady-Di. Tan pancha...

Farewell 2

Mon, 14 Jan 2008 04:01:57 -0500

Després d´haver recopilat TOTES les fotos... he fet una versió alternativa del video.

Farewell

Fri, 21 Dec 2007 15:24:42 -0500

Haikú de tornada

Fri, 12 Oct 2007 09:33:52 -0500

I heart Oriol Torno al camí sense senyals, com l'anyell a la cleda, com el marrà a la cort, amb la pell freda i beneïnt la meva sort. Doncs això, que torno a Barcelona el 3 de Desembre. Yuhu!

She's back

Fri, 27 Jul 2007 12:06:50 -0500

Divendres, 27 de juliol, 12:05 p.m., menjador de personal en la unitat d’embriologia d'una universitat de la ciutat de Nova York, USA. J, el nostre embriòleg barbut preferit, l´etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, entra al menjador per beure un got d´aigua. M, la tècnic de laboratori -àlies wareava- està llegint el diari, tot esperant que arribi el dinar que ha demanat. J porta el "pijama" blanc de l´hospital i unes crocs verd-llima que fan furor a tota la unitat d´embriologia. M mira a J de dalt a baix mentre aquest veu el got d´aigua i li diu - Oiga, y si a usté le gusta tanto el color verde, porqué no se pone unas lenses -lentilles- en los ojos de color verde? Así, morenazo como es usted le irían bien, además le conjuntarían con las sandalias... Silenci al menjador. She's back.

El ram

Wed, 25 Jul 2007 09:50:48 -0500

Doncs sí, nens i nenes: torno a ser a NYC. Hi ha mogollón de novetats a una i altra banda de l´atlàntic... ja us les explicaré. Però us volia ensenyar el ram que en Dani i la Virginia ens van donar a l´Oriol i a mi (ejem...). I és que després de comprovar que anavem un pèl més "extremats" -nos llamaban los discretos- que tota la resta d´assistents al casament, la nostra consigna era la discreció. Tot i això, entre el ram i la nostra demostració d´habilitats a l´hora de ballar, no va ser possible i vam assumir el nostre glamour amb resignació i molta dignitat.

Me aburro!

Tue, 17 Jul 2007 17:52:00 -0500

Com diria en Joel, parafrasejant al gran Homer: "me aburro!". Sóc a Newark esperant l'avió que em porti a Barcelona (CO120 EWR-BCN). Arribada a Barcelona dimecres 18 de juliol de 2007 a les 9.15 (aniversari de la meva neboda Sílvia). Doncs sí. En Dani i la Virginia es casen dissabte a Sabadell, en el que és un clàssic dels casaments a l´única i veritable capital del Vallès Occidental: cerimònia a la Salut i banquet a Can Font. Casi m´ho perdo, perquè el meu dèficit públic és alarmant, però m´hi volien tant sí com sí! Així que en Dani i la Virginia m´han pagat la meitat del bitllet d´avió -que ara està pels núvols, i mai més ben dit-, tot i les despeses d´un casament... Eh que són macos? Què més us explico? Va! coses que han passat úlitmament: La Laura és a Santiago i la trobem a faltar. D´altra banda la Tesi va tornar la setmana passada després de les vacances a Granada i tot i els seus problemes gastrointestinals, continua tan estupenda com sempre (a la foto de l´anterior entrada me remito). Que la Carolina tot està en un punt d´inflexió vital, i que nosaltres estem aquí per ajudra-la... va, què més? Ah! per aquells que no ho sabieu encara, en Ramon Aragüés ja és el Dr. Ramón Aragüés. La meva neboda Cristina va ser a Nova York el cap de setmana i que no vam poder veure l´estàtua de la llibertat perquè la cua era de dues hores, però per compensar vam anara a dinar al Hard Rock Cafe de Times Square (s´havia emperrat una mica en anar-hi) I després de deixar-la a l´estació d´autobusos amb en Crístian i la Tesi vam anar a veure Ocean's thirteen, i tot i que no vam entendre els detalls del que dèien en George i en Brad, no va fer falta. Amb veure´ls ja en vam tenir prou. Comentàvem que el noi que va a la fàbrica de Mèxic, també està molt requetebé, però que no sabem qui és.... I l´Oriol vindrà a Nova York dissabte 28 i s´hi quedarà dos mesos... Volen que vagi al mostrador a ensenyar el passaport. Hmpff...