I might be wrong

Pola

2008-03-31T09:02:16Z

Dos más para Carolina (a.k.a. "Pola") No sólo en el east side Unas Margaritas? En Argentona, please. Quien te lo iba a decir? Espagat emocional ¿Case Interview? Tu vales mucho más, baby. Way more.

Lara

2008-03-28T09:11:41Z

Manhatteny Ei! vols veure un ventricle? El porto a Brooklyn. Si tu vols. Tot teu Resistir-se és fútil: pregunta’m. Però amb el boli a la boca. Please.

Crístian

2008-03-27T07:27:42Z

Dos haikús, dos, per en Crístian (nene). Everything in its right place Tot miocardi fucsia i amb xapa. Vive* l’home-estoig! *En francès a l´original Bravo/tendre Ell SÍ que pot: Here he comes! E-V-E-R-Y-ONE PRAISE THE HOTSTEPPER!

Laura

2008-03-26T09:51:18Z

Un parell de haikús per la Laura. Taan bonito Oígote despertar cerca. Ya verás corazón: hará sol en CentralPark. De Santiago Gráciles pies. However, honda la marca. Sobre el hotspot.

Tesi

2008-03-25T22:39:55Z

Uns haikús per la Tesi. MTA. 77 Hunter College Bajas? Mi tuneladora es tuya. De sobras lo sabes. Josep a.N.* Days are not cliffs, pastisset, they would be though, without your Nynorsk. *a.N.: After Nynorsk

Ovejo

2008-02-27T17:30:52Z

Dimecres, 27 de fabrer de 2008, 12:32 p.m., menjador de personal en la unitat d’embriologia d'una universitat de la ciutat de Nova York, USA. J, el nostre embriòleg barbut preferit, l´etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, torna a ser a NY. Ha vingut per acabar uns "experimentillus" que encara li faltaven per completar el seu projecte de recerca. Es hora de dinar, i J te una gana ferotge i puja al menjador on han de portar mejar tailandes que el jefe ha demanat per tothom... M, la inefable tècnic de laboratori, seu al seu lloc -en te un d´específic per a ella- tot esperant el menjar. En el mateix moment, la secretària del grup, passa pel menjador d´una revolada i diu que l´anticós secondari d´ovella ja ha arribat... M, que l´ha sentida, enceta una conversa: M: Un qué de oveja? J: Un anticuerpo M: Y eso que es??? J s´estima massa a M com per no contestar o contestar malament, però sap que indefectiblement, la conversa està abocada al surrealisme.... Així que J explica com es fa un anticós secundari contra ovella en un ase (pels que no ho sàpiguen, s´injecten unes proteines de l´ovella a la sang de l´ase i aquest fa una resposta immune contra la proteïna de l´ovella, i després es purifiquen els anticossos de la sang de l´ase, sense matar-lo, és clar). M: y entonces sale un monstruo entre burro y oveja? J ho torna a provar i amb paciència li torna a explicar tot el procés de la manera més entenedora que sap... M: ayyy, pobres ovejitas... como aquella, como se llamaba? aquella... "Pobres ovejitas?" pensa J.... Tot i això, sap perfectament a quina ovella es referieix M... J: Dolly? La oveja clónica? M: Eso, Dolly Al-Fayed, el ovejo de Lady-Di. Tan pancha...

Farewell 2

2008-01-14T09:01:57Z

Després d´haver recopilat TOTES les fotos... he fet una versió alternativa del video.

Farewell

2007-12-21T20:24:42Z

Haikú de tornada

2007-10-12T14:33:52Z

I heart Oriol Torno al camí sense senyals, com l'anyell a la cleda, com el marrà a la cort, amb la pell freda i beneïnt la meva sort. Doncs això, que torno a Barcelona el 3 de Desembre. Yuhu!

She's back

2007-07-27T17:06:50Z

Divendres, 27 de juliol, 12:05 p.m., menjador de personal en la unitat d’embriologia d'una universitat de la ciutat de Nova York, USA. J, el nostre embriòleg barbut preferit, l´etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, entra al menjador per beure un got d´aigua. M, la tècnic de laboratori -àlies wareava- està llegint el diari, tot esperant que arribi el dinar que ha demanat. J porta el "pijama" blanc de l´hospital i unes crocs verd-llima que fan furor a tota la unitat d´embriologia. M mira a J de dalt a baix mentre aquest veu el got d´aigua i li diu - Oiga, y si a usté le gusta tanto el color verde, porqué no se pone unas lenses -lentilles- en los ojos de color verde? Así, morenazo como es usted le irían bien, además le conjuntarían con las sandalias... Silenci al menjador. She's back.

El ram

2007-07-25T14:50:48Z

Doncs sí, nens i nenes: torno a ser a NYC. Hi ha mogollón de novetats a una i altra banda de l´atlàntic... ja us les explicaré. Però us volia ensenyar el ram que en Dani i la Virginia ens van donar a l´Oriol i a mi (ejem...). I és que després de comprovar que anavem un pèl més "extremats" -nos llamaban los discretos- que tota la resta d´assistents al casament, la nostra consigna era la discreció. Tot i això, entre el ram i la nostra demostració d´habilitats a l´hora de ballar, no va ser possible i vam assumir el nostre glamour amb resignació i molta dignitat.

Me aburro!

2007-07-17T22:52:00Z

Com diria en Joel, parafrasejant al gran Homer: "me aburro!". Sóc a Newark esperant l'avió que em porti a Barcelona (CO120 EWR-BCN). Arribada a Barcelona dimecres 18 de juliol de 2007 a les 9.15 (aniversari de la meva neboda Sílvia). Doncs sí. En Dani i la Virginia es casen dissabte a Sabadell, en el que és un clàssic dels casaments a l´única i veritable capital del Vallès Occidental: cerimònia a la Salut i banquet a Can Font. Casi m´ho perdo, perquè el meu dèficit públic és alarmant, però m´hi volien tant sí com sí! Així que en Dani i la Virginia m´han pagat la meitat del bitllet d´avió -que ara està pels núvols, i mai més ben dit-, tot i les despeses d´un casament... Eh que són macos? Què més us explico? Va! coses que han passat úlitmament: La Laura és a Santiago i la trobem a faltar. D´altra banda la Tesi va tornar la setmana passada després de les vacances a Granada i tot i els seus problemes gastrointestinals, continua tan estupenda com sempre (a la foto de l´anterior entrada me remito). Que la Carolina tot està en un punt d´inflexió vital, i que nosaltres estem aquí per ajudra-la... va, què més? Ah! per aquells que no ho sabieu encara, en Ramon Aragüés ja és el Dr. Ramón Aragüés. La meva neboda Cristina va ser a Nova York el cap de setmana i que no vam poder veure l´estàtua de la llibertat perquè la cua era de dues hores, però per compensar vam anara a dinar al Hard Rock Cafe de Times Square (s´havia emperrat una mica en anar-hi) I després de deixar-la a l´estació d´autobusos amb en Crístian i la Tesi vam anar a veure Ocean's thirteen, i tot i que no vam entendre els detalls del que dèien en George i en Brad, no va fer falta. Amb veure´ls ja en vam tenir prou. Comentàvem que el noi que va a la fàbrica de Mèxic, també està molt requetebé, però que no sabem qui és.... I l´Oriol vindrà a Nova York dissabte 28 i s´hi quedarà dos mesos... Volen que vagi al mostrador a ensenyar el passaport. Hmpff...

Me´n vaig de bodorrio

2007-07-17T19:06:16Z

I les meves nenes m´acomiaden així...

Google s'equivoca (2a part)

2007-07-08T01:55:00Z

Pujo a parlar amb el meu xurri: la conversa transcorre en un to d’ allò més normal. Vull dir que a partir de la segona frase veig que l´Oriol s´ha descuidat de que és el meu aniversari. Hmpfff. Però no li penso dir. Penso en el moment en què se n´adoni... Que sí, que el curs de filogènia és molt dens, sí, la seva germana està molt contenta al mig d´un poble d´Illinois, sí. La conversa es va esgotant i finalment comenta que demà és el meu aniversari. No, dic jo: és avui. Avui som 4 de juliol de 2007. Silenci a l´altra banda de la línia. Ups. Paradigmàtic: un “moment Oriol” com la copa d´un pi. De totes maneres segueixo el tractat de “respirar fons” abans de parlar. Es mig-desfà en disculpes. Diu que si fos a NYC amb mi, a part de l´emprenyada, probablement aquest moment tan seu li hagués costat un iPhone. Te tota la rao: com a nòvio, sóc implacable amb les errades... (a més d´un pèl car). Baixo al lab una altra vegada: les cèl.lules m´esperen en col.lagenasa, totes surant. Mentre neutralitzo la proteasa, em tuca la meva germana Conchi. Trabajando? Sí, estoy trabajando. Felicidades. La meva neboda Sílvia m´explica part del seu estiu i el seu butlletí de notes. Obro l´email mentre les cèl.lules es centrifuguen. En Dani i la Laura especulen sobre com serà el dia del meu aniversari i em recorden que tenim pendent un pelotazo de margaritas. La Barbany em canta anys i anys des de la nova feina al PCB. Gràcies Montse, un petó per tu i per les bessones (m´agrada que els facis cues rotllo Pipi Langstrumpf) . Ana, des de Heidelberg me envía un Hertzliche Glückwunsch. Me sonrojo al pensar que todavía no le he enviado la chaqueta que se olvidó en mi casa. En Joel continua trucant. A l´adreça de correu de l´IMIM, sense jo saber-ho, la Fulvia, la Maria Rubio i l´AnaMari m´envien un correu. Gràcies. Estrès. He d´acabar de fer els cossos embrionaris i he de sortir per comprar begudes que anem tots a casa de la Pola (Carolina) a veure els focs. Trucades mentre treballo a la campana: el telèfon recolzat a l´espatlla. El meu pare, tot feliç em felicita. I vinga a centrifugar cèl.lules. Tesi desde Granada me relata sus aventuras y desventuras vacacionales. Vuelve ya! Mujer!. Acabo i deixo tot sense recollir. Marxo pitant. El ticket on he signat conforme estic d´acord amb que em cobrin x dòlars del meu compte –el que valen els smirnoff ice que he comprat per la fiestuqui- es cola per la cinta transportadora de la caixa on soc. La caixera és tonta. Mentre la superintendent li fot la bulla jo me´n vaig sense mirar enrera. Viatge interminable -com aquesta crònica, coño- en l´M15. De la 68 a la 23, la segona avinguda està col.lapsada perquè tothom baixa a vuere els focs. Em trobo amb la Pola, la Laura, la Lara, en Jordi, en Pep, en Xavi, en Crístian, la Cristina, en Miquel i en Jon. Som els escollits per poder veure els focs artificials des d´un lloc privilegiat Plou just abans dels focs. No gaire, però plou. En Miquel ens ensenya el seu nou iPhone. Me´n recordo de l´Oriol i somric. Els collons en cauen a terra: l´iphone m´encanta. Jo en vull un. Els focs comencen: estan sobre tres vaixells a l´East River. Són xulus, però el Crístian i jo coincidim en que no són res que no haguem vist al Parc Catalunya. Després de 10 minuts de focs artificials: me aburro. En Miquel, la Cristina i jo pujem a ca la Pola. Els altres venen darrera. Fem un pica-pica, xerrem i ens bebem els smirnoff i les cerveses. Pastís d´aniversari: em ve al cap una il.lusió d´aquelles de quan era petit. Gràcies nens...M´agraden les sorpreses (bones) i feia molt de temps que no en tenia una (rotllo aniversari...). De petit, no em feien regals sorpresa. Feia ANYS que no bufava unes espelmes. N´hi ha 23... Fotos cortesia de la Cristina, en Miquel i en Jordi: Cliqueu a sobre:

Iphone - The musical

2007-07-06T16:07:29Z

Mentre escric la segona part del relat del dia del meu aniversari.... heu de veure el nou musical del crític de tecnologia del NY Times, David Pogue. Clicant aquí. És un putu crack. No us he de dir que em sento mooolt identificat, ehhhh? Oriol?