« Jo procrastineixo | Main | MM’08 – Las de la intuición a les Gavarres »

En Xi-Xu està fotut

Des de fa un parell de setmanes en Xi-Xu i jo havíem arribat a un estat d´unió espiritual força intens. Tot i que un gos no és un gat –i jo als gats els odio molt, i molt- la veritat és que m´ha sorprès que els nostres karmes s´hagin fet amics tan ràpidament... Total, que dissabte vam pujar a Rocacorba (muntanya de 949 m) el meu germà espiritual i jo. Vam pujar i baixar la mar de bé: de vegades ell anava liderant l´expedició, i m´esperava, de vegades era jo que l´havia d´esperar. En arribar a dalt, ell estava exultant, corria, venia, i vam esmorzar plegats.

Aquella tarda de dissabte, ja a casa, el vaig veure una mica moix. Diumenge al matí vaig adonar-me que no havia menjat res en tot el dia des de l'esmorzar a Rocacorba. El vaig dur a can Baldiret –casa dels pares de l’Oriol- perquè jo baixava a BCN a buscar l´Oriol que tornava de NY.

Dilluns a la tarda en tornar de recollir a l´Oriol a l´aeroport, pobret, en Xi-Xu estava fatal: no es movia, i estava arraulit a la caseta de la seva mare, la Frida. Segons en Ramon i l´Aurora, no havia menjat ni begut en els dos dies... Jo, amb ulls Candy-Candy vaig mirar l´Oriol implorant, i ell, amb posat Dr.Slump, va explorar-lo i va dictar sentència: parvoviriasi. Una malaltia vírica amb alta mortalitat entre cadells de gos.

De seguida em va enviar a buscar sèrum salí i una xeringa de 60cc per injectar-li subcutani, per recuperar-lo de la falta de líquids. Així ho vam fer...

Aquest matí, però no semblava recuperat i havia tingut diarrea amb sang a més d’haver vomitat molt. El Dr. Vidal ha enunciat una frase que ha caigut sobre el meu ànim com una llosa: “En Xi-Xu està fotut”. I jo, en haver-me recuperat de la sotragada, li he dit: “Dr. Slump, salva’l, o et tallo els collons”. I ell, diligent, ha agafat el cotxe i va anar a buscar el material necessari per posar-li una via amb sèrum salí.

I us he de dir que a casa tinc un heroi: empassant saliva li ha aconseguit posar la via a la vena de la pota (feia anys que no provava de posar una via a un cadell de 4kg i no és mocu de pavu), i li hem fotut 300 ml de sèrum salí en vena. Pobret, ara pren el sol davant de casa, però no sabem si es recuperarà. Us n'informaré degudament.

Comments (3)

Osti, quina putada... Ànims pel petit Xi-Xu i pels seus papes. Confiem en les arts del Dr. Slump, no?

Josep:

Yes, in Dr. Slump we trust.

bea:

hola!
quina peneta!ja veuras com es recupera.petonets
A veure quan veniu a la City,que ultimament nomes ens veiem a les bodes!
Una abracada desde Finland.

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)

About

This page contains a single entry from the blog posted on September 2, 2008 6:06 AM.

The previous post in this blog was Jo procrastineixo.

The next post in this blog is MM’08 – Las de la intuición a les Gavarres.

Many more can be found on the main index page or by looking through the archives.

Powered by
Movable Type 3.33