Dimecres, 27 de fabrer de 2008, 12:32 p.m., menjador de personal en la unitat d’embriologia d'una universitat de la ciutat de Nova York, USA.
J, el nostre embriòleg barbut preferit, l´etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, torna a ser a NY. Ha vingut per acabar uns "experimentillus" que encara li faltaven per completar el seu projecte de recerca.
Es hora de dinar, i J te una gana ferotge i puja al menjador on han de portar mejar tailandes que el jefe ha demanat per tothom... M, la inefable tècnic de laboratori, seu al seu lloc -en te un d´específic per a ella- tot esperant el menjar. En el mateix moment, la secretària del grup, passa pel menjador d´una revolada i diu que l´anticós secondari d´ovella ja ha arribat... M, que l´ha sentida, enceta una conversa:
M: Un qué de oveja?
J: Un anticuerpo
M: Y eso que es???
J s´estima massa a M com per no contestar o contestar malament, però sap que indefectiblement, la conversa està abocada al surrealisme.... Així que J explica com es fa un anticós secundari contra ovella en un ase (pels que no ho sàpiguen, s´injecten unes proteines de l´ovella a la sang de l´ase i aquest fa una resposta immune contra la proteïna de l´ovella, i després es purifiquen els anticossos de la sang de l´ase, sense matar-lo, és clar).
M: y entonces sale un monstruo entre burro y oveja?
J ho torna a provar i amb paciència li torna a explicar tot el procés de la manera més entenedora que sap...
M: ayyy, pobres ovejitas... como aquella, como se llamaba? aquella...
"Pobres ovejitas?" pensa J.... Tot i això, sap perfectament a quina ovella es referieix M...
J: Dolly? La oveja clónica?
M: Eso, Dolly Al-Fayed, el ovejo de Lady-Di.
Tan pancha...
