I might be wrong

Com diria en Joel, parafrasejant al gran Homer: "me aburro!". Sóc a Newark esperant l'avió que em porti a Barcelona (CO120 EWR-BCN). Arribada a Barcelona dimecres 18 de juliol de 2007 a les 9.15 (aniversari de la meva neboda Sílvia).

Doncs sí. En Dani i la Virginia es casen dissabte a Sabadell, en el que és un clàssic dels casaments a l´única i veritable capital del Vallès Occidental: cerimònia a la Salut i banquet a Can Font. Casi m´ho perdo, perquè el meu dèficit públic és alarmant, però m´hi volien tant sí com sí! Així que en Dani i la Virginia m´han pagat la meitat del bitllet d´avió -que ara està pels núvols, i mai més ben dit-, tot i les despeses d´un casament... Eh que són macos?

Què més us explico? Va! coses que han passat úlitmament: La Laura és a Santiago i la trobem a faltar. D´altra banda la Tesi va tornar la setmana passada després de les vacances a Granada i tot i els seus problemes gastrointestinals, continua tan estupenda com sempre (a la foto de l´anterior entrada me remito). Que la Carolina tot està en un punt d´inflexió vital, i que nosaltres estem aquí per ajudra-la... va, què més? Ah! per aquells que no ho sabieu encara, en Ramon Aragüés ja és el Dr. Ramón Aragüés. La meva neboda Cristina va ser a Nova York el cap de setmana i que no vam poder veure l´estàtua de la llibertat perquè la cua era de dues hores, però per compensar vam anara a dinar al Hard Rock Cafe de Times Square (s´havia emperrat una mica en anar-hi) I després de deixar-la a l´estació d´autobusos amb en Crístian i la Tesi vam anar a veure Ocean's thirteen, i tot i que no vam entendre els detalls del que dèien en George i en Brad, no va fer falta. Amb veure´ls ja en vam tenir prou. Comentàvem que el noi que va a la fàbrica de Mèxic, també està molt requetebé, però que no sabem qui és.... I l´Oriol vindrà a Nova York dissabte 28 i s´hi quedarà dos mesos...

Volen que vagi al mostrador a ensenyar el passaport. Hmpff...