I might be wrong

Em desperto cap al tard, a les 9:34, i penso: “Merda, ja se m´ha escapat l´Oriol”. Poso els peus a terra i la llum que entra per la finestra em diu que a fora els núvols tapen el sol. M´agraden els dies assoleiats, però gràcies a mi, tinc alts els nivells de serotonina. Em miro al mirall de la porta i veig que tinc les típiques bosses sota els ulls, les d´haver dormit més de 7 hores una nit d´estiu. Quins 29 anys més ben portats! Diiic!

M´agenollo per posar el cap sota l´aixeta de la banyera. Aigua freda durant 45 segons buscant vasoconstricció. No funciona: les bosses continuen al seu puestu. Em poso la samarreta blanca i les sandàlies. M´agrada vestir de blanc. Puresa virginal o magnificació de l´insolació de Chicago? A quien le importa?

Obro el firefox. La meva pàgina per defecte, www.google.com s´equivoca clarament. Els enviaré una proposta per l´any que ve.

La d´enguany:

La meva proposta per l´any que ve:

Miro l´email.

La Núria i en Joel m´envien una abraçada paquidèrmica. Us n´envío jo una de cetàcica per vosaltres. Ja m´imagino l´avió resseguint la frontera USA-Canadà. Vancouver i les balenes ens esperen al setembre. Yupi!

En Jordi que sap que sempre he estat molt reina, es fa la pitxa un lío i m´envia un “God save the Queen”. Thank you very much indeed, my dear, but you know that –just like the guy in that movie- I do not believe in any God above Madonna...

La Beti m´ha portat el regust freak del nostre petit-país amb la seva postal kukuxumushera... Gràcies, Darling.

L´estimada tu m’envia bones notícies. Somriure. Tenim pendent un te amb llet –i hores de conversa- molt d´hora al matí amb la platja de la Barceloneta de fons... O serà ara amb el passeig de la plaça major de fons?

Abro el siguiente correo en la bandeja de entrada y la risa contagiosa de Silvia me llega a través de los parágrafos. Más buenas noticias. Felicidades a Luis por la plaza. Dile que la proxima vez no se escapa. Que ya no tiene porqué tenerme miedo. Gracias Silvia. Todavía me acuerdo de la paella en el balcón de Johan Fischer Strasse y me vienen lágrimillas a los ojillos.

Carlos me conmina -levantando la nariz respingona con un deje de desprecio- a continuar tan glamouramente espléndida como siempre... Gracias, Llein, ya sabes que voy mejorando, y 29 años son muchos años de mejora.

Surto de casa... “Noche maga donde fuiste....oooohhhh, de nada sirve ir a mas velocidad!”. Starfucks i cafè amb gel (no teníem ni llet ni suc a la nevera). Factors de transcripció super-xulus, i duplicació cromosòmica uniparental al cap –acabo de tenir un dejà-vu mentre escric aquesta frase-. Passo els rulus a l´estació de metro (110th street, cathedral parkway) i en aquell precís instant, arriba el metro, que bé!!! Com reia la Beti: si és que quan l´univers vol conspirar, conspira!. M’assec i llegeixo el llibre de Didier Eribon per instruir-me sobre els hel.lenistes d´Òxford, Walt Whitman, Oscar Wilde i la batalla entre tots ells i els pseudo-psiquiàtres de finals del XIX. “Si me sueltas entre taaaantoooo vientoooo... como voy a continuar???”.

L´M66 (la meva creu) arriba puntual i no m´he d´esperar ni un minut, que bé. Clarament, més conspiració universal. La ciutat éstà força buida, i en un plis arribo a la banda est de l´illa de Manhattan. Entro a l´hospital de Nova York i com diu un cartell enorme a la façana, “amazing things are happening here”.

Si, tan amazings que vaig al lab i les meves cel.lules en obrir l’ incubador em canten la cançó del Club super3... Poso a esalfar el medi de cultiu, i mentrestant torno a obrir l’ email.

Gracias a Ramón que me tambien me canta cumpleaños feliz en su email –mi voz és mucho más melódica que la tuya, donde va a parar- y me desea que las células madre me bendigan el día. Ya lo han hecho.

En Genís des de Califòrnia també em desitja un bon aniversari. Diu que a tot el país està celebrant que fa 29 anys vaig nèixer. Em poso vermell. Gràcies Ge, ets un sol.

Mentrestant en Joel intenta trucar-me a l´skype però jo no sóc a davant de l´ordinador on el tinc instal.lat. S´ha enrecordat! Impressionant! Mentre canvio el medi, el Crístian, un dels altres dos sabadellencs del gremi a Manhattan, també em felicita. Gràcies! Pipeta a una mà i telèfon a l´altre. Potser se´m contaminaran els cultius. Nooooo! Que hi he posat antibiòtic...

Una trucada perduda de l´Oriol. Ha sortit del curs de filogènia i vol que el truqui al nostre pis de gràcia.... Pujo al despatx per trucar-lo.

To be continued...