I might be wrong

Pujo a parlar amb el meu xurri: la conversa transcorre en un to d’ allò més normal. Vull dir que a partir de la segona frase veig que l´Oriol s´ha descuidat de que és el meu aniversari. Hmpfff. Però no li penso dir. Penso en el moment en què se n´adoni... Que sí, que el curs de filogènia és molt dens, sí, la seva germana està molt contenta al mig d´un poble d´Illinois, sí. La conversa es va esgotant i finalment comenta que demà és el meu aniversari. No, dic jo: és avui. Avui som 4 de juliol de 2007. Silenci a l´altra banda de la línia. Ups. Paradigmàtic: un “moment Oriol” com la copa d´un pi. De totes maneres segueixo el tractat de “respirar fons” abans de parlar. Es mig-desfà en disculpes. Diu que si fos a NYC amb mi, a part de l´emprenyada, probablement aquest moment tan seu li hagués costat un iPhone. Te tota la rao: com a nòvio, sóc implacable amb les errades... (a més d´un pèl car).

Baixo al lab una altra vegada: les cèl.lules m´esperen en col.lagenasa, totes surant. Mentre neutralitzo la proteasa, em tuca la meva germana Conchi. Trabajando? Sí, estoy trabajando. Felicidades. La meva neboda Sílvia m´explica part del seu estiu i el seu butlletí de notes.

Obro l´email mentre les cèl.lules es centrifuguen. En Dani i la Laura especulen sobre com serà el dia del meu aniversari i em recorden que tenim pendent un pelotazo de margaritas. La Barbany em canta anys i anys des de la nova feina al PCB. Gràcies Montse, un petó per tu i per les bessones (m´agrada que els facis cues rotllo Pipi Langstrumpf) . Ana, des de Heidelberg me envía un Hertzliche Glückwunsch. Me sonrojo al pensar que todavía no le he enviado la chaqueta que se olvidó en mi casa. En Joel continua trucant. A l´adreça de correu de l´IMIM, sense jo saber-ho, la Fulvia, la Maria Rubio i l´AnaMari m´envien un correu. Gràcies.

Estrès. He d´acabar de fer els cossos embrionaris i he de sortir per comprar begudes que anem tots a casa de la Pola (Carolina) a veure els focs. Trucades mentre treballo a la campana: el telèfon recolzat a l´espatlla. El meu pare, tot feliç em felicita. I vinga a centrifugar cèl.lules. Tesi desde Granada me relata sus aventuras y desventuras vacacionales. Vuelve ya! Mujer!. Acabo i deixo tot sense recollir. Marxo pitant.

El ticket on he signat conforme estic d´acord amb que em cobrin x dòlars del meu compte –el que valen els smirnoff ice que he comprat per la fiestuqui- es cola per la cinta transportadora de la caixa on soc. La caixera és tonta. Mentre la superintendent li fot la bulla jo me´n vaig sense mirar enrera.

Viatge interminable -com aquesta crònica, coño- en l´M15. De la 68 a la 23, la segona avinguda està col.lapsada perquè tothom baixa a vuere els focs. Em trobo amb la Pola, la Laura, la Lara, en Jordi, en Pep, en Xavi, en Crístian, la Cristina, en Miquel i en Jon. Som els escollits per poder veure els focs artificials des d´un lloc privilegiat

Plou just abans dels focs. No gaire, però plou. En Miquel ens ensenya el seu nou iPhone. Me´n recordo de l´Oriol i somric. Els collons en cauen a terra: l´iphone m´encanta. Jo en vull un. Els focs comencen: estan sobre tres vaixells a l´East River. Són xulus, però el Crístian i jo coincidim en que no són res que no haguem vist al Parc Catalunya. Després de 10 minuts de focs artificials: me aburro.

En Miquel, la Cristina i jo pujem a ca la Pola. Els altres venen darrera. Fem un pica-pica, xerrem i ens bebem els smirnoff i les cerveses.

Pastís d´aniversari: em ve al cap una il.lusió d´aquelles de quan era petit. Gràcies nens...M´agraden les sorpreses (bones) i feia molt de temps que no en tenia una (rotllo aniversari...). De petit, no em feien regals sorpresa. Feia ANYS que no bufava unes espelmes. N´hi ha 23...

Fotos cortesia de la Cristina, en Miquel i en Jordi:

Cliqueu a sobre: