« I love cloning | Main | Schadenfreude i meritocràcia a l´Upper East Side »

Subtil i veterinari

El meu xurri te explicacions per tot.... l´Oriol és d’aquelles persones que quan discuteixes amb ell, sempre troba un argument per justificar la seva posició, per més inpepinable que sembli en un principi i, a més a més, te l´habilitat de que tot el discurs li quedi rodó. Així, com qui no vol la cosa. És ràpid, és llest, domina el matís i la psicologia, i a més té la llengua molt esmolada. És un challenge continu i un perill, però m´encanta!!!

Però tot i els seus dríblings dialèctics, moltes vegades arribem a un ni per tu ni per mi, i ens quedem cadascun com al principi de discutir (si ell és l´Alonso, jo sóc el Hamilton! Diiic) Total, que l´altre dia, discutint d´una cosa que no ve al cas, però de la que tenim opinions diferents, as usual, en arribar a un d’aquells punts en que constatem molt civilitzadament que no ens posarem d´acord, va i em diu:

O: Saps què?

J: Què?

O
: Tu i jo tenim una actitud molt diferent davant dels problemes ...

J
: ja...

Parlàvem d´un problema i no ens posàvem d´acord sobre com afrontar-lo...

O
: Em deixes que faci una metàfora?

J
: ??? A veure què dius, que et conec!

O: Si fóssim animals, eh?,... jo seria com aquelles tortugues que es queden sota l’aigua amb la boca oberta esperant que el peix entri dins de la seva boca per menjar-se´l. I tu...

J: a veure què dius!

O: tu... tu series com una gallina, que quan veu menjar, de l’emoció es posa tota boja bategant les ales i xisclant per cridar l’atenció. I és clar, venen la resta de gallines i va i li treuen el menjar!!! Davant dels problemes, a mi, si no m’entra un peix –la solució- a la boca, no menjo, però tu, tu si creus que l´has trobat, perds el nord i amb l’escàndol que muntes, la solució.

Revelador, subtil i veterinari, com és ell...

TrackBack

TrackBack URL for this entry:
http://www.imightbewrong.info/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/27

Comments (6)

Meri lirel nou ir ol:

A lo mejor no la pierdes si no todo lo contrario! A lo mejor, con el escándalo, junto con las otras gallinas, también llega la solución.
Pero sí que eres un poco gallinaceo, i a més, en chandal.

lara:

la foto no et fa justícia...
un petó.

MJ:

Hola Joseeeeeeeeeeeep! Salutacions i t'envio records de les nits de rol... Dona-li un petó de part meva a l'Oriol (tot i que, si segueix tal com era, potser no el vol, jejejeje).

¿En la granja de Oriol todas las gallinas llevan calzoncillos?

Creo que he entendido mal el post... ;-)

ivet:

No hi ha ni punt de comparació entre una gallina moníííííssima i un peix bullit avorrit...;)

Per fi he encertat la combinació de paraules i dominis! Ara ja et tinc fitxat, però tu tampoc tens RSS feeds activades al blog?

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)

About

This page contains a single entry from the blog posted on June 13, 2007 12:14 AM.

The previous post in this blog was I love cloning.

The next post in this blog is Schadenfreude i meritocràcia a l´Upper East Side.

Many more can be found on the main index page or by looking through the archives.

Powered by
Movable Type 3.33