I might be wrong

Tot i que Schopenhauer digui que és diabòlic, ahir a la tarda vaig experimentar el sentiment de schadenfreude més intens respecte dels americans des que sóc als Estats Units. I tot pel simple fet de que al meu passaport digui que sóc ciutadà de l´Unió Europea. I és que resulta que ahir a la tarda la Laura i jo vam anar a veure la pre-estrena de Sicko, la nova pel.lícula del Michael Moore (ell també hi era).

Pels qui encara no sabeu de què va la pel.li aquesta vegada, es tracta d´un documental sobre com funciona la sanitat en aquest país. Més concretament, l´argument es centra en el paper del que aquí en diuen HMO´s (Health Maintenance Organizations), és a dir, les companyies d´ assegurances mèdiques. I és que els EUA és l´únic país industrialitzat on l´assistència sanitària és totalment privada i no hi ha cap mena de sistema nacional de salut. Bàsicament, si no tens una feina que et pagui l´assegurança mèdica, no tens dret a rebre cap mena d´assistència sanitària. Però la pel.lícula no es centra en els 60 milions d´americans que no tenen cap mena d´assegurança. En canvi, parla dels 250 que si que en tenen i n´estan patint les conseqüències. I és que quan qui decideix si et pots fer un transplantament de medul.la (amb un 45% de probabilitats d´èxit) per curar-te d´un càncer de ronyó és una companyia privada que intenta maximitzar beneficis, tens totes les de perdre... És més, quan les companyies d´assegurances un cop t´has posat malalt i han de pagar-te una operació cardíaca, contracten un detectiu privat per saber si vas oblidar-te de posar en el formulari que havies tingut una infecció de fongs als peus 2 anys abans de contractar l´assegurança el resultat és que t´has de pagar tu l´operació (200.000 dòlars) i vas a la bancarrota. Això si és que vols sobreviure, clar.

Ja sabeu que sempre he estat una mica ingenu, però després de veure una imatge així dels USA et queda claríssim que el motor d´aquest país és maximitzar el benefici econòmic. Res més. Tot transpua competitivitat, meritocràcia, individualisme. Apa, tots corrent per ser uns guanyadors. Es malaltís. I tot i que la humanitat es practica a escala personal, el que entenem com bé comú, l´humanitat en col.lectiu és un concepte que s´ha esborrat completament de l´imaginari americà.

Michael Moore, sempre serà Michael Moore. Vull dir, que les seves pel.lícules sempre tendiran a dir les coses pel boc gros i a la demagògia, però també és veritat que en aquest país els matissos no funcionen. I la pel.lícula aconsegueix transmetre un missatge molt clar: la situació és escandalosa i s’ha d´intentar canviar engrescant a la gent per participar en el que diuen que és la democràcia més gran del món. Continua somiant Michael, que mentrestant, les comanyies d´assegurances i les farmacèutiques continuaran pagant als polítics de Washington.