I might be wrong

Dijous, 29 de març, 12:05 p.m., menjador de personal en la unitat d’embriologia d'una universitat de la ciutat de Nova York, USA.

J, el furiós embriòleg ateu, l´etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, està escalfant el seu dinar al microones.

{J - pensament}: Pasta al Pesto! Hmmm… mira que sóc bo fent pesto… Sort que m´he recordat del parmesà… Grazie cara C!

De sobre, N2 entra amb cara de pomes agres. Recordareu N2 com la secretària administrativa del grup, jueva i resident a Brooklyn, i amb certa tendència a patir migranyes (rao per la qual M volia exorcitzar la seva oficina).

J: Hey!

N2: heemmm....

J2: Hedache again?

N2: No..

J: Fight with the boss?

N2: No...

J: M wanting to exorcise your office?

En aquest punt J està començant a crispar perillosament els nervis de N2.

N2: No!

J: So what´s up?

N2: mmm... well, my period hasn´t come yet. It should have come one week ago

J: So? Some women are irregular, right?

N2: I am the most regular person in the entire city... An then this morning I wasn't feeling well, and I threw up, and I keep having these dreams about being pregnant!

{J - pensament}: M´arrisco? No m´arrisco? Va... m´arrisco!

J: Well, if it looks like milk, smells like milk and tastes like milk...

N2: don´t say it... And no! I am not pregnant, basically because haven´t come close to one of those things recently! So don´t even think of saying it...

N2 comença a donar voltes nerviosa per l´habitació

{J – pensament en una fracció de segon}: Embrassada sense haver tocat una tita. Com la verge Maria. Com les femelles dels dracs de Komodo, que tenen dragonets partenogenètics. Com el Jesucas. El Jesucas com els dracs de Komodo. El Jesucas un drac de Komodo. Maria no va tocar la tita de Josep (ejem). I si el Jesucas va ser un parteno? I si la N2 s´ha quedat prenyada amb un oòcit activat partenogenèticament? I si serà la segona verge? La verge N2?

J, amb un esperit kamikaze força ximplet va i diu:

J: Hey, imagine that you´re pregnant, just like Mary, you know, the virgin. What if you´re oocyte was activated by itself and has become a parthenogenic embryo. Hey, what if you have a Jesus yourself? Your own baby-Jesus! Wouldn't it be nice? Well Jesus n2, of course.

N: I wouldn´t be surprised, it runs in my people!

Fa dos dies que plou en horitzontal, el meu banc es va fer la picha un lio i han retornat el xec del lloguer a l´empresa propietària del meu apartament, em volien cobrar un recàrrec, he hagut d´anar a reclarmar, el meu jefe està de mala lluna i fa fred. Hmpff!

El meu xurri, entre moltes altres qualitats, te un gran poder de convicció. De fet, la frase que més li agrada dir quan em vol convèncer d´alguna cosa és: "no és una amenaça, és una promesa de venjaça...". I tot i el que vaig dir als comentaris de l´entrada anterior, també us he de dir que també sap dir-me coses maques. Sujuru! Així que m´he de retractar públicament .

Us ho explico. L´Oriol fa dies que escriu un article científic sobre uns peixos amb els que treballa a la Universitat de Girona. I com ha fet altres vegades, ahir em va demanar que mirés l´anglès del seu manuscrit abans d´entregar-li-ho al seu jefe. Com que anteriorment m´he descuidat de fer coses que ell em demana, em va "esperonar" a fer-ho dient-me que si no ho feia, que m´atingués a les conseqüències. I va ser aleshores que va fer servir la seva frase preferida (ja sabeu... "no és una amenaça...").

I jo, entre pitus i flautes, després d´una llarga jornada laboral, és clar, me´n vaig oblidar... A més, quan vaig arribar a casa només tenia ganes de mirar "Lost" (Perdidos), que vaig una mica endarrerit a la tercera temporada... I en haver acabat, i en un altre acte de ximpleria kamikaze dels que em caracteritzen últimament, en el meu email de bona nit per l´Oriol, li vaig explicar que havia estat mirant "Lost" i que estava molt cansat, però és clar, no vaig fer cap comentari sobre el seu article...

Quan m´he llevat aquest matí a les 6:30 i he obert el mail -encara amb lleganyes- i he vist el subject d´un mail de l´Oriol que tenia a la meva safata d´entrada m´ha vingut la suor freda (qui visqui en parella sap de "quina" suor freda parlo...).

En obrir l´email, una simple frase:

No m´ho puc creure...

Adrenalina a tope. M´he dutxat. M´he vestit. He anat a la feina pitant. Els meus receptors adrenocortisona treien fum. Només una cosa al cap: mirar-me l´alticle, mirar-me l´article... Però quan he arribat a la feina, a la meva safata d´entrada he vist un altre mail de l´Oriol on em deia:

El mail era d'amenaça, però no em vaig enfadar tant... tens sort que havíem estat parlant molt i:

1.- encara que sembli mentida, em poses de bon humor, perquè t'estimo
2.- he fet una teràpia de concentració pensant en la feina que tens i una forta sessió de repressió de la teva frase sobre uns capítols de ja no recordo quina sèrie...

Eh que és maco el meu xurri?... Com diria la meva Meri lirel: "calzoncillos voladores".