Quan arribes a Nova York una de les coses que se´t fa més evident és que és una ciutat de pas. Excepte per a una minoria de novaiorquesos que tenen la pell dura, dura, la major part de gent veu aquesta voràgine com un moment de bogeria en el cami que fan... sabent que despres de l´sprint hi haurà descans, begudes isotòniques i donuts. Però mentre correm per convertir-nos uns winners des de l'upper west a l´upper east, de downtown a brooklyn, trobem persones que fan la cursa més humana en un lloc on els cops de colze estan a l´ordre del dia.
Dijous va marxar l´Èric, el meu company de pis d´un any i mig aquí a Nova York. Això no serà el mateix sense ell ara que ja no viu al 5R del número 170 del carrer 109. Molta sort! (ens veiem a la tornada!).
ps.1.: Ramón, la pelicula va a tener que esperar. El portátil se me ha muerto (estoy de luto) y yo con estos pelos.
ps.2.: La propera entrada serà un recordatori de qui forma part del meu dia a dia ara a Nova York. Stay tunned!
Comments (4)
Hola nen !!!!
No estiguis trist. Al final vindre a passar uns dies per NY al Maig. Espero que encara estaras per aqui i poder fer una mica de xerinola i barrila !!Per cert nen, has sortit força afavorit en els Xmen. Un angelet ple de vici !!!
Apa siau i fins aviat !!!
Genis
Posted by Genis | March 5, 2007 7:19 PM
Posted on March 5, 2007 19:19
Quan tornis ens hauràs de deixar tocar aquest tipassu que ensenyes a X-men!!! Guapoooooo!!!!
petonets,
Rut
Posted by Anonymous | March 6, 2007 4:30 AM
Posted on March 6, 2007 04:30
Que cabron! T'has posat el cos del chulazo!
Posted by Bet | March 6, 2007 6:20 AM
Posted on March 6, 2007 06:20
jjeje. Què volieu? Que em posés de paralític??! Home!!!
Posted by josep | March 6, 2007 7:55 AM
Posted on March 6, 2007 07:55