I might be wrong

Quan arribes a Nova York una de les coses que se´t fa més evident és que és una ciutat de pas. Excepte per a una minoria de novaiorquesos que tenen la pell dura, dura, la major part de gent veu aquesta voràgine com un moment de bogeria en el cami que fan... sabent que despres de l´sprint hi haurà descans, begudes isotòniques i donuts. Però mentre correm per convertir-nos uns winners des de l'upper west a l´upper east, de downtown a brooklyn, trobem persones que fan la cursa més humana en un lloc on els cops de colze estan a l´ordre del dia.

Dijous va marxar l´Èric, el meu company de pis d´un any i mig aquí a Nova York. Això no serà el mateix sense ell ara que ja no viu al 5R del número 170 del carrer 109. Molta sort! (ens veiem a la tornada!).

ps.1.: Ramón, la pelicula va a tener que esperar. El portátil se me ha muerto (estoy de luto) y yo con estos pelos.
ps.2.: La propera entrada serà un recordatori de qui forma part del meu dia a dia ara a Nova York. Stay tunned!

Déu meu! I just can´t wait to anar avui a la recepció del Met (Metropolitan Museum of Art) i veure a tota la penya xunga que s´ha congregat aquí per l´inauguració de l´exposició "Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí".

Amb l´enxufat nou alcalde de Barcelona, en Jordi Hereu, em penso fer una foto en plan coleguillas. Si li dic que la publicaré al meu blog, el més segur és que accedeixi. Inclús pot ser que me la demani i que la publiquin a "El Periódico". Ja veig el titular 15x15 amb la foto a tutiplen: "Hereu passava per NY i coincideix, casualment, amb Woody Allen i l´èlit científica del país", o sigui jo.

I és que ahir, segons he sabut d´una font moolt ben assabentada, a la roda de premsa en la que Woody Allen va parlar amb els periodistes sobre la seva propera pel.lícula -que rodarà a Barcelona-, l´alcalde de BCN anava per darrera donant saltironets per sortir a la foto (sic!). El fenol em fa tenir visions o és que s'apropen les eleccions municipals?.

No només això, sinó que l´hereu d´en Clos (jiji) s´ha enxufat a la recepció d´avui d´una exposició a la que l´Ajuntament de Barcelona ha contribuït amb la suma de 0 euros. Per això estic assajant la meva cara de contenció-mirada-a-l´infinit-i-catalanitat (que em costa, no us penséssiu, que sóc xarnego) per l´Excel.lent Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que ha pagat mogollón de pasta perquè l´exposició sigui possible. Mogollón, mogollón. Quin país...

Ahir, una altra vegada a -15 ºC. Joder! I jo que anava com un pimpollo a l´inauguració em vaig congelar els pels del bigoti! Avui, encara que només estem a -9ºC, neva. Aquesta és la cara que se m´ha posat quan he obert la finestra aquest matí! Jooooooo! i Humpffff! que diria la meva amiga l´elfa-científica!

J, el nostre heroi, l' etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, seu a la campana* al costat de JH, àlies xina cabrona, d´aquí en endavant XC (de xina cabrona, és clar). J està llisant unes cèl.lules mare en trizol** per poder extraure RNA a posteriori. XC està disgregant uns embrions de ratolí en estat de 4 cèl.lules. XC en posició molt recta, moviments gairebé inapreciables però al mateix temps àgils de la mà dreta. J no ha vist cap moviment de més de 3mm en el cos de XC en un temps aproximat de 45 minuts.

{J - pensament}: Mira-la, ella tan recta, tan inalterable, tan xina cabrona. I és clar, està disgregant embrions de 4 cèl.lules, separant les cèl.lules una a una! D´uns 20 embrions! Un embrió de ratolí, que es taaaan petit. Joder es que és un treball de xinos... Douggh!

* Una campana és un receptacle davant del qual t´asseus per treballar en condicions estèrils. Un fluxe laminar d´aire cap a l´exterior no permet entrar cap partícula dintre.

** El trizol conté fenol, un agent tòxic al mateix temps que volàtil, que afecta la percepció de qui l´inhala, us ho juro!

Divendres, 16 de març, 3:49 p.m.(faltant un dia per Sant Patrici). Laboratori de recerca en embriologia d'una universitat de la ciutat de Nova York, USA.

J, el nostre embríoleg favorit, l´etern aspirant a doctor en Ciències de la Salut i de la Vida, natural de Sabadell, està amb el seu jefe, en N (also-known-as "el croata"), avaluant l´evolució d'unes cèl.lules que tenen en cultiu. Un cop han acabat la feina, i mentre recullen els estris fets servir, N i J parlen distesament sobre el dia Sant Patrici...

N:Man, today, I am gonna go out tonight for a couple of green beers...

{J - pensament}: Merda! Espero que no em digui d´anar-hi amb ell! Pensa, J, pensa....

Per sort, el nostre amic J havia quedat amb dues amigues seves, C i T per anar al Chelsea Piers a posar els seus esplendorosos cossos en remull al jacuzzi...

J: Today I am taking two chicks to the jacuzzi...

(el terme "chicks" que literalment vold dir "pollets", equival a "pives" o "txurris" que diria en J2, el bioquímic de Vancouver)

N: ¿? But what are you gonna do with them maaaaan! If you.... don't...

(en N està en procés de separació, i a més està al corrent de que J pertany al ram de l´aigua).

J: mmm.... just go there and have fun.

Mateix dia, 8:55 pm, vestíbul del Chelsea Piers, Nova York

Al carrer neva intensament, i fa un fred que te cagas. J i C fa 25 minuts que esperen a T que fa tard, as usual. S´ha de dir que J i C han hagut de superar molts obstacles per arribar a temps al gimnàs i ells SI QUE HAN ESTAT PUNTUALS, eh?

Telèfon de J :riiiiiiiing, riiiiiiinggg

A la pantalla del mòbil: N calling

J: Mmmm... C, es mi jefe, que me llama ahora...que raro.

J despenja.

J: Hello?

N: Hey maaaan! How´rre you doin´ in the jacuzzzzzi?

N está en un evident i avançat estat d´intoxicació etílica.

J: ?¿ Mmm... weell, we haven´t got into it yet...

N: Becase you know maaaan, f you neeed any heelp, tell me, ok? I am avaaailable

J amb cara de no donar crèdit al que està sentint.

J: Where are you, N?

N: I am here, havin' a couple of beers... hehe, well, more than a couple... Are your friends good looking?

J: Yes, yes, they are... Well, ok, I´ll tell you about it tomorrow...

N: Ok maaaan, call me if you need heeelp

J: Yes, yes. I´ll talk to you tomorrow.

N: Ok, hehe, bye!

En penjar J està perplexe, després, J es pixa de riure.

La noia del taulell, que ha presenciat tota l´escena, els adverteix que tanquen a les 10pm. J i C maleeixen T.

J i C es troben amb T a un diner al carrer 22 amb la 10a avinguda. T dona excuses força pobres per justificar la seva falta de puntualitat i previsió. Que si ha fet un gel amb un stacking que semblava una pantalla de cine i que les proteïnes anaven més lentes -paraules textuals- que "el caballo del malo", que si la neu, que si el bus, que si el Chelsea Piers està al quinto coño... El de sempre.

The two chicks and the rooster:

Avui, algú que vol mantenir l´anonimat, m´ha acusat de cert tufillo pedant en les meves entrades perquè escric sobre el que em passa en tercera persona i, tot seguit, per exemplificar el que volia dir, ha deixat anar que em mou la mateixa voluntat de cridar l' atenció que a la Montserrat Nebrera. Com que això precisament era el que jo volia fer -cridar l´atenció-, l´anònim m´ha reafirmat en les meves conviccions. Que d´altra banda, tot s´ha de dir, no son gens afins a les de la Nebrera. Així que aquesta és una altra entrada en la linia...

De fet, i pensant-ho bé, si féssim un rànquing de persones que anirien a l'infern de pet, jo probablement seria en el top ten i això m´allunya que t'hi cagues de la Montserrat Nebrera. I que consti que no ho dic per pedanteria (us-ho-juro!). Les raons que em portaran a l' infern són diverses. A saber:

1) Marieta practicant (amb molta desvergonya, per més inri). Quina gràcia els capellans i la pietat cristiana amb la que acullen "les persones homosexuals" sempre i quan no practiquin "actes abjectes", jiji.

2)Ateu, i a més, segons l´Oriol, furiós. Ahir, Sant Josep, la meva neboda Sílvia (12 anys) em va escriure: "Hola Josep! Felicidades! aunque seas ateo y no lo celebres pero a todo el mundo le gusta que lo feliciten y se acuerden de el!!! Que maca la meva neboda...Ah! quan torni, em faig apòstata, seguint els consells de l´Ignasi.

3) Teballo amb embrions humans (no us diré que en faig, però segurament a en Joseph Ratzinger no li faria gaire gràcia si ho sabés) i cèl.lules mare embrionàries humanes, per fer avançar una mijilla (que diria Merilirel) la ciència...

See you in hell!

Vosaltres direu el que vulgeu, però jo crec que una persona és el que és perquè ha vist les pel.lícules que ha vist... I us he de confessar que jo vaig veure "La Roca", aquella infame pel.lícula d'en Michael Bay amb el no-menys-infame-i-petardu Nicolas Cage. I és que en aquell temps (estem parlant de l´època compresa entre entre l' any 6 a.O. i l´any 0), jo em sentia irremeiablement atret pel cinema de cine-club i per les super-produccions de Hollywood amb la mateixa força. Recordeu l´època en què sempre hi havia algun blockbuster que esperàveu en candeletes poder veure? (Marcel, jo sé que tu sí!,i jo també!). Ara Hollywood ja no fa les pel.lícules com a l´època de "The Matrix".

Doncs just abans de nadal, el meu ex-company de pis, l´Èric, em va ensenyar el tràiler de la pel.li "300". I vaig quedar flipat... Un concepte de pel.lícula interessant: un còmic visual amb 300 paios semi-despullats i mogollón de violència (m´agraden both, la violència i els paios semi-despullats). Segur que quan vas veure el tràiler, Marcel, vas tornar a sentir aquell gusanillo que feia temps que no senties, eh? Doncs jo també, tiu!

Però resulta que ahir, vaig llegir una crítica del meu articulista de capcelera i això ha fet desaparèixer el gusanillo de socarrel. I ho havia de compartir amb vosaltres. No me´n podia estar:

Dan Savage, Village Voice, March 21st, 2007

With nothing but time on my hands this week, I slipped out of the office and went to the movies. Have you seen 300 yet? It's about a handful of lightly armed ancient Greeks—the Spartans—who take on the mighty and massive Persian army. Some feel the film is homophobic; some feel it's a conservative, pro-war piece of agitprop. Homophobic? It's Ann Coulter* on a meth binge**. The Persian army is an armed gay-pride parade, a threat to all things decent and, er, Greek. The king of the Spartans—among the most notorious boy-fuckers in all of ancient history—dismisses Athenian Greeks as weak-willed "philosophers and boy-lovers." The Persian emperor? An eight-foot-tall black drag queen—mascara, painted-on eyebrows, pink lip gloss. Emperor RuPaul is positively obsessed with men kneeling in front of him. Why gay up the Persians? So that straight boys in the theater can identify with the Spartan king and his 300 soldiers—all of whom appear to have been recruited from and outfitted by the International Male catalog. What isn't up for debate is the film's politics. The only times the Persian army doesn't look like a gay-pride parade in hell, it looks like a crowd of madly chanting Islamic militants. And if the Spartan king has to break the Spartan law to defend Spartan freedoms? Well, sometimes a king's gotta do what a king's gotta do. Because, as the queen of Sparta points out, freedom isn't free. And, yes, she uses exactly those words. George Bush is going to blow a load in his pants when he sees this movie.

Detall de Xerxes caracteritzat com RuPaul, el travesti.

Després de tot, potser sí que Hollywood continua sent el que era.

*Ann Coulter: comentarista, polemista americana, molt conservadora homòfoba i republicana (redundant, ho sé). Es la Isabel Sansebastián ("los pelos como escarpias" se m´han posat només de recordar-la) americana.

** meth binge: literalment, "sobredosi de crystal meth" , que és metamfetamina, una droga de disseny molt popular a USA.