I might be wrong

Aquest matí, al labavo, mentre em pentinava davant del mirall (sí, ara tinc cabell com per fer servir pinta!), de cop, he recordat un somni que he tingut aquesta nit. Us he de dir que rarament recordo els somnis, així que davant l´excepcionalitat del fet he decidit que us havia d'explicar el que meu subconscient ha fabricat mentre dormia.

L´escena es situa en una terrassa d´un dels gratacels de Nova York. Tot i això, no és una terrassa normal, perquè hi ha arbres per tot arreu. Al mig, unes taules amb estovalles blanques on hi ha menjar i beguda. Tot de molt alt stànding. Sembla una recepció important. Jo agafo una forquilla i menjo (estic a dieta en la vida real), i de sobte el menjar desapareix i em quedo amb la forquilla a la ma. Hi ha altra gent, i de sobte, veig al rei d´Espanya que ve i em treu la forquilla (com una mare treu la forquilla a un nen, perquè aquest no sap que fer-ne, ni a on deixar-la). Després, ha aparegut el princep felip i estava embarassat, d´uns vuit o nou mesos. Tot molt normal.

Comencem a xerrar i el rei te un posat molt reial excepte quan ens quedem sols que és més xavacano que el meu vei. De sobte, un grup de nosaltes (entre ells el rei, el príncep i jo) es queda com en una capsula (semblant a una cabina de telefèric) i allò comença a baixar super-ràpid. Quan es para, ens expliquen que estem a una especie de parc d´atraccions subterrani que han fet els demòcrates (sí, sí, els demòcrates) a sota de Nova York. Quan baixem, el princep fa una ganyota de dolor, perquè sota terra hi ha molta pressió i te risc de part prematur. El paio fa un gest de pujar-se la panxa (com per retenir el nen) i ala, cap endavant.

El parc suberrani és un espai megagegant on hi han posat oxigen i nitrogen el cel és blau (però sobre dels núvols es veu com si hi haguessin els llums de Nova York). Hi ha arbres i és verd per tot arreu. Hi ha llacs artificials on els nens neden i juguen... Quan s´acaba la visita i tornem al lloc on s´agafa la càpsula, el príncep felip no pot més i es posa de part. I qui l´assisteix al part? En Jordi Villà. Sí, sí, en Jordi Villà (és un els jefes del grup de bioinformàtica on estava jo al´IMIM).

Segur que la meva terapeuta me l´hagués explicat super-bé, aquest. Mai de la vida havia tingut un somni tan monàrquic. Palabrita de ñiño jesús.