« nyrs | Main | Dissabte »

uiiii!

Manhattan, 11 d´octubre de 2006. A les 2:42 del migdia. Estic escrivint a l´ordinador dins el meu dexpatx, a la 9a planta de l´ala N de l´hospital Presbiterià de Nova York (East 70th Street amb York Avenue). Sento un soroll al carrer, com si fos un petardu. Corredisses al passadís, em truquen a la porta. Algú ha vist un avió estavellar-se a l´edifici del costat....
Sortim a la terrassa i allà, un edifici de 50 plantes tot just a un carrer de distància, fumejant des de la 35 cap amunt. En 3 minuts un helicòpter comença a sobrevolar la zona... Al meu costat, dues companyes de feina amb un atac de nervis (la xina cabrona i la Carol) comencen a plorar abraçant-se l´una a l´altra. Una cosa ens passa pel cap a tots els que estem mirant el fum i les flames: si l´edifici aquest no arriba a ser a la trajectòria de l´avió, a on hagués anat a petar??? eh???". La Miriam (tots la recordareu com la que em va donar les condolències quan la Rocío Jurado es va morir) va movent-se tota excitada per la terrassa, amb un riure nerviós i dient:

-Ala! mira el foc, si és que jo, jo no me'n perdo una! Quan l'11-S jo estava aquí, fumant i l'avió va passar molt baix i jo vaig pensar bla, bla, bla...

Tothom l´ignora però ella continua xerrant.

Uiii!


Comments (4)

Xavi:

Pues mira, yo esta vez segui el camino mental contrario; mi primer impulso fue el de pensar: joder!, Josep está allí... tenia las neuronas al 100% intentando recordar alguna de las calles junto al hospital (y eso que estuvimos dando vueltas un rato)... y nada... Total, que decidí que New York es mu grande, que es un edificio residencial y que, bueno...que estarías a salvo.

Hoy he llegado al curro y me ha dado por mirarme el blog y SE ME HAN PUESTO LOS PELOS DE PUNTA!!!

En fin...

Por sierto, me encanta el nuevo tono "documentalista/reportero dicharachero de barrio sesamo" del blog... Impagable la conversación de los teenagers!!!

Me ha recordado el blog de Ra Y Mon escri Y Be y su cronica del Miami Beach, jejeje

En fins, me alegro que estés bien...

rut:

només puc dir...cullons!!!!! Sort que estàs bé...
Un petonàs enooooormeeeeee!!!!!

Uuuuuuuuuuuuuiiiiiiiii!!! Rozaandoo el laargueroooo...

Em pregunto que se t'ha de passar pel cap quan mires per la finestra i veus la cabina d'un avió a 5 metres. Acollonant.

(Amb perdó, i respecte per les víctimes).

Escucho por la radio: "se ha estrellado un avion en Manhattan..."

Pienso: ¡otra vez!

"...en la zona este de la ciudad..."

Pienso: más detalles, más detalles. Seguro que fue lejos de mi (antigua) casa y mi (antiguo) trabajo.

"...a la altura de la calle 72..."

Pienso: ¿eh? ¿Josep? ¿Mis (antiguos) compañeros de laboratorio?

" y la avenida York..."

Pienso: ¡me cagüén la leche! Josep!

" en un edificio residencial..."

Pienso: ufff


Es lo malo de conocer un lugar... y lo bueno, claro... Pero si no hubiera sabido que trabajas exactamente allí ni me hubiera planteado que te podía haber pasado algo.

No veas que alivio... ¡Un abrazo!

Post a comment

(If you haven't left a comment here before, you may need to be approved by the site owner before your comment will appear. Until then, it won't appear on the entry. Thanks for waiting.)

About

This page contains a single entry from the blog posted on October 13, 2006 1:22 AM.

The previous post in this blog was nyrs.

The next post in this blog is Dissabte.

Many more can be found on the main index page or by looking through the archives.

Powered by
Movable Type 3.33