Per Sant Jordi (uff, ja fa més de dos mesos) la gent del "Catalan Institute of Amèrica" (AKA "Friends of Catalonia") vam organitzar el Sant Jordi a Nova York. Com alguns ja sabeu, em vaig involucrar amb la gent d´aquest casal quan em van proposar de fer una obra de teatre (El mètode Grönholm, en català) i vaig acceptar. Vam estar assajant durant més de dos mesos, però després de diversos contratemps (el director va haver de tornar a Barcelona, alguns dels actors van marxar temporalment), el projecte s´ha postposat. En fi, que la cosa ha quedat en què probablement farem una lectura dramatitzada a la tardor.
Total, que van muntar un Sant Jordi al Barnes and Noble del Lincoln Center. La veritat és que va ser tot un èxit de convocatòria i ens ho vam passar molt bé! Hi va haver música, llibres, roses i xocolata de la bona amb melindros. La fa en Josep Pujol, un pastisser que va arribar a aquesta ciutat fa més de 20 anys i que encara continua fent especialitats catalanes a Washington Heights (al nord de manhattan). Es de rebut dir que en Joan Salavedra (dels Salavedra de tota la vida), president del Catalan Institute, enginyer en telecomunicacions, Olotí i home coneixedor del que es cuina entre bastidors a la política catalana, va ser, com sempre, promotor, organitzador l´ànima de la celebració. És un paio admirable, per les ganes que posa, de debó. Jo vaig contribuir amb el cartell publicitari, que segons em va dir la meva neboda, va aparèixer publicat al 20 minutos BCN o algun altre diari d´aquests que regalen en sortir del metro.

Allà, vaig veure un paio, que era el pianista que havia de tocar durant l´acte que haviem organitzat. I resulta que és un vei meu de Sabadell, que viu uns carrers més enllà. En José Menor (que és com es diu) és un pianista molt bó que te una beca que li ha donat Yale per continuar la seva formació. I és de la Planada, com jo! jeje ("La Planada del Pintor" és un dels barris d´immigrants -o xarnegos, que dirien alguns- de Sabadell, pels qui no ho sapigeu). El mundo es un pañuelo, que diuen altres.
Comments (4)
La planada? I l'orgull de ca n'oriach on ha anat a parar?
Posted by Bet | July 4, 2006 6:27 PM
Posted on July 4, 2006 18:27
Ei, que la Planada és una subunitat de Ca n´Oriac (pronunciat canoriàh), encara més xunga. Pregunta, preguna a l´Esteve!
Posted by Josep | July 4, 2006 9:05 PM
Posted on July 4, 2006 21:05
Que passa amb Ca n'Oriach?? Jo hi he viscut molts anys! Bé, diguem-ne que he viscut en la zona limítrofe entre la Roureda (uff) i Ca n'Oriach. Ara mateix penso que és una zona privilegiada donada la seva proximitat a una extensa zona boscosa. Fins i tot hi ha la coneguda "ruta del colesterol". Ja sabeu, si el colesterol us apreta, ja sabeu on anar.
Ah! Per cert, culturilla general: anys enrera Ca n'Oriach era conegut com "La Ciudad sin Ley"... woow!
Posted by Marcel | July 5, 2006 2:21 PM
Posted on July 5, 2006 14:21
Jaaaajajajaja, Marcel, ets molt bó! La ruta del colesterol!!! juasjuas!
Posted by Josep | July 5, 2006 6:36 PM
Posted on July 5, 2006 18:36