I might be wrong

A finals d'abril vaig anar a un congrés a Tampa (Florida). Com el d´ara fa una setmana a Toronto, (ja us ho explicaré, però al ritme que vaig...) me'l va pagar Fulbright (quina sort). Segon contacte amb l´Amèrica real, fora de Nova York.

El congrés es celebrava a un resort al mig d´una zona pantanosa. Un resort és un concepte molt americà de vacances: un recinte amb l´hotel, els restaurants, les piscines, l´entreteniment tot allà, perquè no hagis de sortir i puguis pagar dient-li a la cambrera/botiguera/barman a quin apartament estàs allotjat. Vaja, com el que explica la gent que va al Punta Cana o a Playa Bábaro. Tot i ser temporada baixa (la temporada alta a Florida és a l´hivern, a partir d´abril se suposa que fa massa calor, i fins l´octubre que torna a començar la temporada alta), era força ple de famílies gordes amb nens gordos banyant-se a la piscina gorda amb samarreta talla XXL i gorra de manolo-cabeza-bolo. El que més em va agradar va ser la natura: l´hotel era al mig d´una zona verge (pantans amb tot d´ocells, caimans i d´altres animals). Llàstima, no tinc fotos.

Després de tres dies de congrés al resort, vaig agafar l´avió i em vaig plantar a Miami (de Tampa a Miami i ha 45 mins en avió, 6 hores en cotxe). Si, la mateixa Miami de'n Ricardo Tupps i en Sonny Crocket. Allà m´esperava en Ramón: havíem quedat per passar el cap de setmana visitant la ciutat. Vam dormir a casa d´uns amics seus, en Carlos i l´Alícia.

Miami Beach és com Salou o Lloret, però a l´americana: avingudes grans, i gent més gorda i gent guapa barrejada en proporcions molt similars, però tot orientat al turisme de platja! La primera nit vam sortir a sopar i després vam anar a un hotel on la planta baixa era una espècie de disco-bar-musical. Tenia un pati enorme amb piscines gespa, llits, sofàs, música! A l´interior una decoració impressionant: tot de llençols enormes penjats del sostre, miralls entre Lluïs XIV i futuristes, música electrònica no gaire alta, dones molt sofisticades amb talons i ulleres de sol, homes martinis, guapos bronzejats i amb ulleres de sol, dos jueus ortodoxos (que no sé d´on havien sortit i què feien allà) i nosaltres. Moolt "cool", molt com m´havia imaginat de Miami. A la sortida, vaig sentir a un paio dir-li a un altre: "If you want to make money in this city, you have to be Cuban, maaaan". Com us he dit, molt com m´havia imaginat. Fotos, aquí (copyright Ramón Aragüés).

Al dia següent, vam anar a Fort Lauderdale, al costat de Miami-Beach, també anomenada la Venècia de Florida: hi ha tot de canals enormes on els rics americans aparquen els seus iots de nosequuants milions de dòlars i on tenen les mansions més ostentoses-cutres-saltxixeres que us pugueu imaginar. I és que en aquest país es porta molt això de mostrar tots els diners que tens ("show off"), sic.

I es va haver acabat Miami. La tornada va ser un clavari. Tenia un bitllet per a molt tard i volia que me'l canviessin per tornar abans. No voleu amb United, és una kaka. Mentre m´esperava a l´aeroport de Miami, vaig veure que en Bush i un doble seu sortien a la CNN. Us en recordeu? Va sortir a totes les teles. El que no va sortir va ser Stephen Colbert i el discurs que va fer fotent-se a saco ( l´expressió "a saco" es queda molt curta) amb en George Bush. El van vetar a totes les cadenes de la tele. Però internet no: aquí teniu el video. Molt bó (en anglès)

L' entrada del blog d´en Ramón explicant-ho amb més salero i afegint les coses que només li passen a ell, aquí

ps: Marcel, el teu ja s´apropa! És el següent!