I might be wrong

Estimats nens i nenes: M´estic posant tonelete. No ho puc evitar, m´estic convertint en un americà dels de debó. Ja sabeu que en el tema menjar sóc més aviat feble. Tinc un historial que m´avala. No m´extranya que el que primer em van dir les meves germanes en veure’m a l´abril va ser: “uiiiixxxxxxxx, jejee, estàs més gordo, no??” (maques les meves germanes, eh?). Però la realitat és que no paro de menjar hamburgueses, pastís de formatge, pancakes, i caramel-frapuccinos de l´Starbucks.

De totes maneres, crec que no és culpa meva, al menys no del tot: jo crec que el menjar d’aquí te alguna cosa que fa que en vulguis més, i en més quantitat (cabrons!). És el que te aquest país, que és consumista i imperialista fins i tot en el menjar: està conquerint els meus mitxelins a una velocitat impressionant. Sort que l’Oriol diu que m’estima igual amb 73 (el meu pes ideal) que amb 100. Sort, perquè espereu a veure’m quan això s’acabi. Necessitaré un seient doble en el vol de tornada. Me cojo Delta, que les companyies americanes són mes comprensives amb la gent que tenim sobrepes.