Com us podeu imaginar, des que vaig tornar de València/Barcelona han passat moltes coses. Tot i que ningú no m’ho hagi demanat, us en faré cinc cèntims de tot plegat, perquè ja sé que us he tingut moolt abandonats.... ejem.
Capítol 1: Arribada d´en Ramón
En Ramón va arribar amb l´abril, abans que jo tornés de València. La veritat és que em fa content tenir un amic vivint a 10 minuts de casa. Sí, viu a Harlem amb en Phillip, un ex-seminarista americà, blanc, alèrgic a un milió i mig de coses i marieta. És un paio força raro, però jo intento convèncer al Ramón que en realitat és inofensiu. Sobretot perquè vaig ser jo que vaig anar a veure el pis i a conèixer al tal Phillip abans que en Ramón arribés. La història us l´explica el mateix Ramón al seu blog.
¿Bessons? Un està una mica més fondón, però fixeu-vos les ulleres i la jaqueta. I perquè no heu vist les ulleres de sol...
ps: rectifico el que vaig dir ahir. Després de consultar-ho amb l´interessat m´ha dit que 100 kilos SÍ que afectarien a la nostra relació. Déu meu, què faré?