I might be wrong

Com us vaig dir, he fet vot de constància i m´he proposat posar-vos al dia de què m’està passant últimament. Perquè encara que us costi de creure (i a mi també de vegades), hi ha vida fora del laboratori (i de Tempe, Arizona).

Un exemple de sociabilitat amb els oriünds del país va ser un sopar que vam organitzar perquè la Carrie i la Jess* coneguessin el nostre apartament. Resulta que a més, teníem per aquí a l´Albert ** que estava a la ciutat per feina. Doncs l´Èric es va currar un pollastre al forn (sencer, sense trossejar) i en Jon (el nostre basc de capcelera) una truita de patates. Vam riure molt amb aquestes dues, que són unes catxondes mentals. Res, i amb tanta xerrera i tant de riure, vam començar amb les cerveses i vam acabar torradíssims, com es pot apreciar a les fotos (a la tercera pel final estic estirat a terra fent-me una autofoto... a punt de potar-ho tot)

Al dia següent, va marxar l´Albert i van arribar la parejita –Marta i Jose-, que són uns amics de Sabadell. Van venir amb l´Isabel (germana de la Marta) i la Mireia una altra amiga de la colla de Sabadell.

Aquests quatre venien molt preparats: tres guies, una palm amb gps per saber on eren les coses que els interessaven, i sobretot, moltes ganes de caminar. El primer dia, tot i el jet-lag, me’ls vaig endur a Brooklyn a fer el brunch preceptiu a Bubby´s (qui vingui, que sàpiga que és parada obligatòria els diumenges), i després ja els vaig deixar al seu aire, perquè he estat força enfeinat aquesta setmana. Algunes fotos, aquí.

Dimarts va passar que vam conèixer al Molt Honorable President. Sí, sí. Vam conèixer a en Maragall en persona. Resulta que els de la colònia catalana a la ciutat estàvem convidats a la recepció, així que cap allà que vam marxar tots plegats. Allà a un saló de l’Hotel Palace, tothom mirava de reüll al Pasqual a veure quan quedava lliure per parlar-hi una estoneta.... Quan el vaig veure llire, m´hi vaig plantar al davant amb en Jordi Muixí (director de l´obra que assajem) i vam entrar-li amb el tema Fulbright. Es veu que ell també va ser un Fulbrighter a Nova York (1971, New School, l’universitat hippie de l´època). És simpàtic, l´home... i no va derrapar en cap moment (catxis...)

I res, la Marta i en Jose la resta de la setmana han anat a la seva bola. Només els veia a la nit quan jo arribava al pis després d´una llarg dia amb les meves nenes. Ah! I dissabte (ahir) vam anar a Harlem a passejar el nostre cul blanc per el barri negre de Manhattan. Fins i tot uns predicadors de la supremacia negra se´ns van posar a cridar que nosaltres (nosaltres!) teníem la culpa de tot, tot i tot el que hi ha de dolent al món. Què hi farem, portarem la nostra càrrega amb paciència i humilitat..

*Originalment: Carrie = “amiga de la Noura” i Jess = “amiga de la Carrie”. Actualment Jess i Carrie = amigues de l´Èric i del Josep.

** Albert Profitós, amic de l´Èric i de l´Ivet, xicot de l´Esther.