I might be wrong

Doncs resulta que he tornat a la rutina diària (entesa com la inèrcia del dia a dia) i m’ he dit a mi mateix: para el carro i escriu una mica, home! Aixi que aqui em teniu.

L’ Oriol es un sol. Com ja us vaig dir, jo mateix em vaig sorprendre un guevo de tot el que va passar el dia de la meva tornada… Aquell mati, quan ens vam aixecar i em va dir que si trobava un bitllet per 400 euros vindria, jo li vaig seguir la beta. Em pensava que anava de farol i que ho havia dit perquè es pensava que no en trobaria cap, de bitllet. Però resulta que en vam trobar!!! I no anava de farol…Si, nois si, va agafar un avio el mateix dia que jo i es va plantar a Nova York unes hores després de mi. I per una setmana! Eh que es maco? Va, feu tots: “Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii”. A mi la tornada se’m va fer infinitament mes fàcil, no cal que us ho expliqui, oi? L’ he de compensar, però d’això, si no us fa res, no us n’explicaré res. Es va estar tota la setmana treballant a l’ ordinador mentre jo era a la feina i sortint mes aviat poc. Ja es coneix la ciutat, diu… I a mes fa fred. També vam fer un sopar amb la Cici i la Jessica, unes ties estupendes que hem conegut a traves de l’ Ivet. Les hem conegut (l’ Èric i jo) perquè l ‘Oriol ja les coneixia de quan va venir la primera vegada a Nova York.
L’ ultim diumenge vam sortir a passejar pel Central Park, les fotos, aqui.

Fins ara han passat moltes coses. Una de les que m’ ha canviat la meva rutina diària a aquesta ciutat es que des que vaig arribar he estat assajant per representar “El mètode Grönholm” . Si, home! No us ho havia explicat? Doncs abans de venir cap aquí, vaig conèixer gent que esta involucrada amb l’ associació “Friends of Catalonia” i em van proposar fer aquesta obra! I es clar, vaig dir que si. Serà en català subtitulada en angles. Pels qui ja l’ hagueu vista, jo faig de Carles, que es el paio al que han d’ operar...

La veritat es que m’ ho passo teta. Riem molt als assajos i els meus companys son molt divertits. Us els presento. Son en Joan (d’ Olot, president de l’ associació Friends of Catalonia que fa d’ Enric a l’ obra, el que feia el Lluis Sole a Barcelona), la Paula (la xiqueta, valenciana-fallera-follonera, que fa de Merce, feta per la Roser Batalla a BCN), el David (mallorquí i l’únic que es actor professional, que fa de Ferran, el paper que brodava el Boixaderas. Quina veu la del Boixaderas, eh?, nenes?). El del costat de la Paula, es el Jordi Muixí, director de l’ obra, impulsor de tot plegat i qui ens ha d’ aguantar i tenir paciència amb els amateurs, que no sabem parlar amb l’ estómac (un dels meus problemes es que no parlo projectant la veu des del diafragma...). Com podeu comprovar hi estem representats molts dels territoris on parlem aquesta llengua que no se ja com es diu. L’ estrena esta prevista (dios mediante) pel maig... Aixi que els qui veniu al maig, probablement si tot surt be (fingers crossed) ens podreu veure en plena accio!.

Per cert, el calendari de visites ja esta a punt, el podeu mirar aquí al costadet, sota l' apartat links.

ps: demà, mes.