I might be wrong

Doncs sí, resulta que ja torno a ser aqui... (a NYC) Vaig arribar ahir i aquest matí me l´estic prenent amb calma, només faltaria!

Ja sé que no us he pogut veure a tots, i a qui us he pogut veure, potser ha estat una mica ràpid, tot plegat... Em sap molt de greu (Xavi, tío, i´m zorry). De totes la propera vegada que vingui a BCN seran, com a mínim, 2 setmanes, perquè sinó no tinc temps de res. Perquè entre dinars familiars, sopars i matances del porc se m´ha passat tot plegat en un plís!

Després del primer dia amb una mica de jet-lag, vaig agafar el ritme rapidíssim! La nit de nadal la vaig passar a casa del meu pare, amb tota la família, i com que tenia mono de muntanya, el dia de nadal vam anar a la mola amb en Joel. Feia un dia impressionant, com podeu contemplar...

El dia de nadal vaig dinar a casa l´Oriol amb tota la familia. La veritat és que ja estic totalment integrat a la vida de Sant Gregori! Tant, que el dia 27 vaig tornar a pujar a matar el porc. És una feinada, però m´ho vaig passar teta! Per cert, vaig haver de pujar a sobre del porc per evitar les batzegades de l´animal quan s´estava morint desagnat tot cridant... Les fotos les podeu veure aquí (no n' hi ha cap de gore, eh?)

I els altres dies, fins el dia 31 me´ls vaig passar entre Sabadell-BCN-Sant Gregori. Tot el dia d´amunt cap avall.

Per cert, el dia de cap d'any, quan anava cap a Girona, vaig atura-me a Cardedeu a veure a la Montse Barbany! Igual, igual que l´any passat, que la vaig anar a veure el dia 31 i el dia següent varen nèixer la Nora i la Sílvia. Totes tres estaven estupendes i us envien molts records!

La festa de cap d´any a Girona amb la penya de l´espardenya va estar molt bé . Com que ens anem fent grans, va ser força tranquila (tant, que vaig adormir-me un parell d´horetes). Vam fer un quiz i ens ho vam passar molt bé, així en petit comité! Per cert, l´octubre va ser un mes molt intens per a alguns membres de la colla... ejem: al juny serem quatre més!

Bé, ja només em queda explicar-vos que el dia 2, a les 7:00 del matí, quan vaig anar l´aeroport a agafar el vol que em duria a Londres, l´Oriol va comprar una ganga de bitllet a Air France i el tinc aquí durant tota la
setmana! Ja us ho explicaré!!

Doncs resulta que he tornat a la rutina diària (entesa com la inèrcia del dia a dia) i m’ he dit a mi mateix: para el carro i escriu una mica, home! Aixi que aqui em teniu.

L’ Oriol es un sol. Com ja us vaig dir, jo mateix em vaig sorprendre un guevo de tot el que va passar el dia de la meva tornada… Aquell mati, quan ens vam aixecar i em va dir que si trobava un bitllet per 400 euros vindria, jo li vaig seguir la beta. Em pensava que anava de farol i que ho havia dit perquè es pensava que no en trobaria cap, de bitllet. Però resulta que en vam trobar!!! I no anava de farol…Si, nois si, va agafar un avio el mateix dia que jo i es va plantar a Nova York unes hores després de mi. I per una setmana! Eh que es maco? Va, feu tots: “Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii”. A mi la tornada se’m va fer infinitament mes fàcil, no cal que us ho expliqui, oi? L’ he de compensar, però d’això, si no us fa res, no us n’explicaré res. Es va estar tota la setmana treballant a l’ ordinador mentre jo era a la feina i sortint mes aviat poc. Ja es coneix la ciutat, diu… I a mes fa fred. També vam fer un sopar amb la Cici i la Jessica, unes ties estupendes que hem conegut a traves de l’ Ivet. Les hem conegut (l’ Èric i jo) perquè l ‘Oriol ja les coneixia de quan va venir la primera vegada a Nova York.
L’ ultim diumenge vam sortir a passejar pel Central Park, les fotos, aqui.

Fins ara han passat moltes coses. Una de les que m’ ha canviat la meva rutina diària a aquesta ciutat es que des que vaig arribar he estat assajant per representar “El mètode Grönholm” . Si, home! No us ho havia explicat? Doncs abans de venir cap aquí, vaig conèixer gent que esta involucrada amb l’ associació “Friends of Catalonia” i em van proposar fer aquesta obra! I es clar, vaig dir que si. Serà en català subtitulada en angles. Pels qui ja l’ hagueu vista, jo faig de Carles, que es el paio al que han d’ operar...

La veritat es que m’ ho passo teta. Riem molt als assajos i els meus companys son molt divertits. Us els presento. Son en Joan (d’ Olot, president de l’ associació Friends of Catalonia que fa d’ Enric a l’ obra, el que feia el Lluis Sole a Barcelona), la Paula (la xiqueta, valenciana-fallera-follonera, que fa de Merce, feta per la Roser Batalla a BCN), el David (mallorquí i l’únic que es actor professional, que fa de Ferran, el paper que brodava el Boixaderas. Quina veu la del Boixaderas, eh?, nenes?). El del costat de la Paula, es el Jordi Muixí, director de l’ obra, impulsor de tot plegat i qui ens ha d’ aguantar i tenir paciència amb els amateurs, que no sabem parlar amb l’ estómac (un dels meus problemes es que no parlo projectant la veu des del diafragma...). Com podeu comprovar hi estem representats molts dels territoris on parlem aquesta llengua que no se ja com es diu. L’ estrena esta prevista (dios mediante) pel maig... Aixi que els qui veniu al maig, probablement si tot surt be (fingers crossed) ens podreu veure en plena accio!.

Per cert, el calendari de visites ja esta a punt, el podeu mirar aquí al costadet, sota l' apartat links.

ps: demà, mes.