El retorn
Si, ja se que fa molt de temps que tinc el blog molt abandonat. Però, us n' heu de fer càrrec. Si li heu preguntat a l' Oriol ja sabreu que porto una vida que, per dir-ho d'alguna manera, em deixa poc marge per fer qualsevol cosa que no sigui treballar, menjar i dormir. També se que aquest es el mateix conte de sempre, però be, que hi farem, sembla ser que estic condemnat a la vida estressada.
Com us podreu imaginar aquest mes han passat mooltes coses. Intentaré resumir-les perquè no us agobieu quan veieu aquesta entrada (eh? Joel?).
Allotjament
El mes important de tot es que ja visc a un pis nou. Si us hi heu fixat, he canviat la meva adreca. He deixat de viure al pis del carrer 72 i ara visc al carrer 109, continuo al costat oest del parc, aixo si.
Amb la Meritxell Mir (la meva ex-comanya de pis) no vam acabar gaire be. No us n'explicaré els detalls perquè tampoc no es questio d' esbombar-ho públicament, Pero be, diguem que vam tenir les nostres diferencies i resulta que no n' he tornat a saber res mes… Es una llàstima que tot plegat hagi acabat així, però de vegades a la vida s'han de dir les coses com son, i en aquesta ciutat mes encara.
Total, que vaig agafar les meves coses i em vaig traslladar al nou pis. Esta a l' àrea de Columbia (molt a prop de la catedral de Saint John Divine) a l' extrem nord-oest del parc. El pis es molt gran (per ser a Manhattan), te dues habitacions encarades al sud, i com que es l'ultim pis (un cinque) doncs te sol tot el dia. A mes, te un menjador-cuina enorme. Quan va venir l' Oriol va dir que vivim en un pis com el de Friends, perquè us en feu una idea. Com ja sabreu, hi visc amb l'Eric, el càmera trempat que vaig conèixer a traves de l' Ivet. i la veritat es que la convivència va molt be (sap fer un pollastre a la mostassa que esta impressionant). El pis el vam haver de moblar nosaltres perquè estava buit. Així que vam agafar un cap de setmana i ens vam anar a Ikea (aquí pronunciat "aikia") i vam comprar mobles per un valor de 1000 $. Però tot i afixi, com algu va dir l' altre dia eufemisticament, la decoració es minimalista, però es clar com que no esta el horno para bollos ja l' anirem decorant poc a poc. Almenys podem dormir, menjar i seure al sofà, que son les tres activitats bàsiques per sobreviure.
L'única pega es que per anar a la feina ara tinc 50 minuts ( Joel, pots continuar, va que tu pots). Això de creuar l' illa horitzontalment no ho tenen gens resolt… Així que crec que l' opció mes practica serà comprar-me una bicicleta quan comenci a fer mes bon temps (d' aquí tres mesos, jeje) i aleshores serà un plis.
Continuo amb les meves cel.lules. Estem tenint alguns problemes amb les cel.lules dida. Us explico: les cel.lues mare s' han de cultivar sobre un altre tipus de cel.lules que s' anomenen fibroblasts embrionaris de ratolí, que son cel.lules dida perquè "alimenten" el creixement de les cel.lules mare secretant una serie de factors que permeten que aquestes es mantinguin indiferenciades. Doncs resulta que aquestes cel.lules dida, quan passen 2 dies comencen a desenganxar-se de la placa i encara no sabem ben be perquè. Això ens esta donant alguns mals de caps ( me aburro, me aburro ) però de moment no esta posant en perill el cultiu de les altres cel.lules.
Per cert, també estic aprenent tècniques de immunohistoquimica al Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC) per poder "caracteritzar" les meves cel.lules. M' esta ensenyant un turc, en Mesruh, que es una mica llunàtic i una reina de cap a peus. Te dies que em cau molt be, i dies que el mataria…
Total, que entre l' hospital i el MSKCC hi ha dies que, des de les 8 (vale, hi ha dies que des de les 9), m'hi passo 12 hores per aquí. i us podeu imaginar que anar d' una banda a l' altra i de l' altra a l' una no es una situació còmoda. De totes maneres, en aquestes dos mesos he après literalment un GUEVO (I mig).
Fot un fred que per molt que m' insistiu que a Barcelona també en fa, no te res a veure! Que aquí estem entre –10 i –15 graus celcius! O sigui, que cada dia, haig de sortir amb els meus calçotets llargs, amb la meva samarreta tèrmica, la buff, el gorro, guants (gracies gent del GRIB per els regals que tant servei em fan!). Algun dia, el fred ens dona una treva i la temperatura puja per sobre de 0 graus. Per cert, la fa un parell de setmanes va nevar i forca. Ho podeu mirar a les fotos!
Aixi que amb aquest fred no es que vingui gaire de gust sortir a fer res a l' intempèrie… Be, encara que això va a gustos, i sinó dos exemples de gent que ha estat per aquí aquest ultim mes. Primer l' Oriol, que em va venir a visitar la setmana del pont! Va ser tan maco: jo treballant com cada dia, i ell a casa, calento, sense sortir, i fent-nos el sopar a la nit. Nomes va sortir del pis per anar a veure Central Park i Chinatown (li mola el rotllo mercadillo,que li farem). En canvi, la Marta, (amiga del màster que ha vingut per feina i que entre setmana vivia a Hoboken, New Jersey) s'ha passat tot els caps de setmana que ha estat aquí patejant la ciutat, fes el fred que fes,neves o no! Es una campeona, tot i que també s' ha de dir que s' ha endut un bon refredat de record a Barcelona!
Així que el resum de la meva vida novaiorquesa fins ara, ha estat basicament la feina i instal.lar-me, perquè no he vist gaire res. He estat aquí un parell de mesos, encara no he estat al MOMA, ni al Metropolitan. Aixo si, he visitat moltes parts de la ciutat: Brooklyn –la part que dona a Manhattan-, els Soho, el Village, Chelesa, el Lower East Side… i la veritat es que aquesta ciutat m'agrada molt! Ah! i amb l' Oriol vam anar a veure un musical: Avenue Q.
A part d' això, durant el dia d' accio de gracies, vam anar a casa d' una amiga americana, la Jess. Ella es d' Iowa i feia una festa pels seus coneguts que essent de fora de NY, no marxaven a casa per aquesta festa tan entranyable... Doncs resulta que van venir els pares de dues de les amigues de la Jess, i es clar, d' Iowa que son tots plegats. Quan els vaig dir que era un Fulbrighter, oh, que be, felicitats, quin honor, no? i jo: si, si, i tal. Pero quan els vaig dir que treballava amb cel.lules mare EMBRIONARIES, els va canviar la cara i es va haver acabat el tema, jeje. Tot i aquesta petita anecdota, va ser una festa molt maca: donar gracies sempre es bo. A mes, el menjar ens va agradar molt i la companyia tambe! Les fotos, aquí
Aquest cap de setmana passat, pero, es quan he comencat a tenir una mica mes de vida social. Dissabte, vam fer un sopar a casa nostra amb unes amigues de l' Eric que marxaven a casa per no tornar (una catalana i diverses alemanyes). També s' hi van apuntar en Jon (un basc), en Roger (un fotograf catala) i en Jordi (el camara d' antena 3). Vam sortir pel Lower East i vam agafar un pet que jo feia temps que no agafava! Al dia següent vam anar a una festa de nadal d' una valenciana (aquí això de les festes al pis de la gent es super-comu) on ens vam trobar amb un munt de gent dels "Friends of Catalonia". Va estar molt be! i em van proposar fer d' actor a una obra de teatre que probablement molts de vosaltes ja coneixereu: "El metode Gronholm". S' estrenara a la primavera a l' institut Cervantes de NY, en catala, i si surt be, anirem de gira pels casals catalans dels USA!
Per cert, divendres torno.