I might be wrong

Aquest cap de setmana ha estat aquí la Virginia (Haurigot). Tenia un congrés a la ciutat (o eren 2?). Realment és una dona sorprenent, una força de la natura: va arribar divendres a les 17h i aquell mateix dia va tenir marxa fins les 23, i el dia següent va fer un horari de 6 del matí a 12 de la nit i així tots els dies que ha estat aquí (marxa demà). Està clar que això del jet lag és una mariconada, així que pobre de vosaltres que quan em vingeu a veure us queixeu ni que sigui una miqueta.

La veritat és que hem fet força coses junts: divendres vam anar a veure una exposició de Egon Schiele que hi ha a la Neue Gallerie. Ens va agradar moltíssim. Sobretot aquesta aquarel.la, titolada Freundschaft. Jo, quan tingui un moment, hi tornaré (hi és fins al febrer).

Dissabte, vam quedar per anar a veure una obra de teatre a Broadway. Si, nens, sí, al mismíssim Broadway (no ho repeteixo per fer-vos enveja, palabrita del ñiño jesús, però és que no jo mateix m´ho creia). Vam veure Doubt, i va ser tota una experiència: l´obra s´entenia molt i molt bé i és BONÍSSIMA. És difícil explicar en unes poques paraules de què va tot plegat (hi ha gent que ja deu estar pensant: “me aburro, me aburro” a lo Burt Simpson), però com diu el títol de la crítica del New York Times, va de “A nun that is certain, even if the truth is not”. Al Tickticket les entrades no són tan cares...

Ahir vaig conèixer també a l´amic de l´Ivet (l´Èric) que és un càmera molt simpàtic que voltarà per aquí a Nova York durant un temps i que treballarà per Telecinco i Euskal Televista. Així que vam anar tots tres (Vicky, Èric, i un servidor) a Brooklyn a fer un brunch com cal (n.b.: no com deu mana) a Bubby´s, que crec que es convertirà en un clàssic. Sinó, ja ho veureu.

Així que res, així estem. La setmana ha tornat a començar i jo con estos pelos (avui m´he tallat el cabell) . Com us vaig prometre, demà capítol 2, la feina....