I might be wrong

Com que se que aquest cap de setmana ha estat ple de celebracions a Barcelona, jo no podia ser menys... Ahir vaig fer 26 anys, i això no passa tots els dies.

Per començar, dissabte a la nit, vam pujar a l´EMBL (el laboratori, per qui no ho sàpiga). Hi havia la festa d´estiu, organitzada per l ´staff i on tot era gratis: el menjar i la beguda, i n´hi havia a dojo. Així que m´hi vaig endur les meves veinetes, i la veritat és que va estar molt bé. Hi havia un grup que tocava en directe, amb el peculiar nom de : ¨Freddy´s Wonder Combo". Per que m´entengueu, eren com la Orquesta Maravillas, però alemanys, i ho feien de conya! Així que ens hi vam estar fins les dues o així. A les 12 de la nit, el paio de l´orquestra, acaba de cantar una cancçó de phill collins i comença a parlar. Jo gairebé no l´escoltava quan de sobte sento que m´està cridant que pugi a l´escenari! Les meves jofis (així s´autoanomenen perquè vivim al carrer Johan Fischer) li havien dit al cantant que em felicités a les 12. I em van regalar una rosa groga! El primer missatget de la nit, el de l´Oriol, i després la Virginia, la Beti...

Diumenge vaig llevar-me d´hora perquè volíem cuinar una paella. Dic 'volíem' perquè vaig comptar amb l´inestimable col.laboració de la Sílvia (una noia de Segovia que ha vingut a viure al nostre Wohnung fa 2 setmanes i que és, com jo li dic en català, tota una troballa). De fet, parlant amb propietat, podríem dir que va ser ella qui va comptar amb la meva col.laboració. A més, el dia anterior, la Sílvia havia fet una truita de patata i un pastís de formatge. Total, que a les 14 vam començar a dinar: hi havien les jofis (Esther, Brigitte, Eva, Steffi, Anna), la Sílvia, la meva Anna, la Bea (mundialment coneguda Bea Burgos), en Luis (un noi de Madrid que és company de feina de la Sílvia) i en Wei-Der (un taiwanés que viu a la casa, que està més penjat que un fuet). La veritat és que va estar super-bé. La paella ens va sortir força decent, la veritat, i la truita de la Sílvia era espectacular.

A la meitat del dinar van començar a sortir els regals. La sílvia em va regalar una espelma de color lila molt xul.la (lila: color de l´espiritualitat perquè és la fusió del blau del cel i del vermell de la terra, que lo sepáis). Les meves jofis em van regalar una samarreta de Heidelberg autografiada. A més, l´Esther, a títol personal em va regalar una aquarel.la molt maca que podeu veure a les fotos. I després, l´Anna, em va regalar un àlbum amb tot de fotos comentades de la meva estada aquí a Heidelberg. Impressionant, de debó. Em vaig emocionar un güevo. Hi ha un video de quan me´l va donar... per baixar-lo cliqueu aquí.

Després, ens vam estar tota la tarda xerrant fins les 7. Total, va ser un dia molt especial que em sembla que recordaré forces anys...

Les fotos, aquí.