Doncs si, com ha passat el temps! Ja som a 22 de juliol. Demà a les quatre agafo l´avió que em portarà a Barcelona! I aquest avió serà el que em portarà a l´estiu (el de debó, tot i que potser me n´arrpenteixo aviat), al carrer Bailèn amb l´Oriol, a Sabadell amb la família i els amics de tota la vida, a l´Imim un altra vegada amb els meus amics. Em fa molta il.lusió!
Però aquests han estat tres mesos molt intenos... I el balanç no pot ser més positiu. La feina ha estat interessant, estressant a estones, però molt interessant. He après molt des de molts punts de vista: científic, personal i emocional. Però el més important és que aqui a Heidelberg deixo gent molt maca a qui començo a estimar molt... L´Ana, la Pepita (Esther), la Sílvia, la Bea... les meves Jofis. M´he sentit molt proper a elles, i m´han fet sentir com a casa. Les trobaré a faltar. Però només puc dir una cosa... tornaré!
Bis bald Heidelberg.
