I might be wrong

Avui es l' aniversari de la Beti! Felicitats i mooolts petons!

Be, aquest cap de setmana us he vist a molts de vosaltres, aixi que ja ho sabeu gairebe, tot!

Doncs això, que ahir (ups!) va ser l´aniversari d´en Genis (estas ja "rozando el largero", uiiiixxx)... Aixi que a tu també et penjo. Diguem tots ben fort: Felicitaaaaaaaaaaats Genís!

Per cert, demà us explicaré més coses d´aquests dies, que us tinc -no cal que m´ho digueu tots alhora, eeeeh? - una mica abandonats...

Doncs si, podríem dir que estic a l´equador de la meva esperiència alemanya... I la veritat és que el balanç, de moment, és del tot positiu (amb algunes excepcions que ja sabeu i que no explicitaré per massa evidents...).
La setmana passada va ser divertida-estressant-emocionant: vaig anar a Barcelona dues vegades! Després d´un mes i mig fora, tenia moltes coses a fer, i molt de temps a recuperar. No se si m´enteneu... A alguns de vosaltres també us vaig veure, així que ja ho sabeu. A part, vaig anar a la comunió de la meva neboda que va ser una reunió familiar entranyable i aquestes coses...
Vaig tornar dilluns al migdia i les meves companyes de pis, m´esperaven per anar al Neckarwise (dit del tros de gespa que hi ha a la vora del riu Neckar) a prendre un gelat, perquè m´havien trobat a faltar. Fotos, aqui.
Dimecres a la nit vaig tornar a Barcelona per què dijous tenia l´examen escrit d´alemany a l´escola oficial. L´examen no em va anar gaire bé... era més difícil del que esperava, pero la visita va tornar a valer la pena. Dijous, després de l´examen, l´Oriol m´esperava a la porta de l´eoi per dur-me a l´aeroport, que l´avió sortia a les 21:55. Vam arribar sense problemes, però jo vaig anar a dormir a les 3 de la matinada... i al dia següent a la feina.

Bé, res, que aquest cap de setmana m´he quedat per aquí, les meves vecinitas m´havien dit que hi havia un castell de focs artificials a l´Schloss de Heidelberg que era molt maco i aquestes coses... Així que com que ja havia tingut una setmana prou mogudeta, vaig decidir fer´ls-hi cas. Vull dir que ja em va estar bé quedar-me, però el castell de focs va ser una kaka. Us ho podeu imaginar: uns focs d´allò més normalets que provoquen uns "ohhhhhs" i uns "ahhhhs" que feien molta gràcia... I res, després vam sortir a prendre alguna coseta. Fotos, aqui.

Diumenge va venir en Joan, el comany de classe de la uni i vam estar tot el dia voltant per Heidelberg... Vam veure el castell per dintre, i la veritat, és que no te gaire res... Això si, vaig tornar a fer fotos. N´hi ha de molt maques des de Heiligenberg... per veure-les, feu click click aqui.

Avui és dijous 10 i és festa a Alemanya. No tinc ni idea què celebren, però suposo que deu tenir alguna cosa a veure amb el tal Jesucas (com diu en Joel..., per cert, si has tornat dels USA, digues alguna cosa, home!). Així que ahir a la nit vam tornar al wise (gespa al voltant del Neckar) a fer un sopar en plan hippie-pollós, amb guitarres, cus-cus i mantes per seure. I com que fa un parell de dies que el calor apreta de valent, era ple! Com sempre vaig fer fotos, així que si les voleu veure, clickeu aqui .

Per cert, aquest cap de setmana me´n vaig a Viena. Així que ja us ho explicaré dilluns.

Aquest cap de setmana he estat a Viena. Han estat només dos dies (hi vaig anar en un tren nocturn de divendres, i he tornat a Heidelberg aquesta matinada, a les 5) així que diria que no he pogut "experimentar" tota la ciutat. M´agradaria tornar... no sé quan, però encara em queda ciutat per una estoneta. Aquesta vegada hi he anat amb en Joan (el de bioquímica).
Del primer que te n´adones és que és una ciutat imperial, i això es nota a tot arreu... Jo només havia vist Londres i Madrid amb aquesta monumentalitat, però és clar, a Viena tenen més bon gust que a Londres, i més bon gust i més pasta que a Madrid. Dissabte tot el dia vam estar voltant "mirant" la ciutat. El palau de Schönbrunn (palau d´estiu de l´emperador), el centre amb el Dom, amb el Palau Imperial, els teatres, l´opera, l´ajuntament... No se si heu vist la pel.lícula "Before the sunrise" però dóna una idea molt bona de com és de maca la ciutat (a part de ser una pel.lícula que no s´oblida fàcilment).

Dissabte a la nit vam anar al Prater, a pujar a la nòria del Tercer Hombre. Jo me l´imaginava, més gran, i més barata... De totes maneres, hi vam pujar. Així que a les fotos veureu alguna panoràmica.

Diumenge, vam començar amb visitant la Hundertwasser, que és una casa molt original que recorda vagament a l´estil de Gaudí, sobretot perquè utiltza la tècnica de les rajoles trencades per fer mosaics. La tarda la vam dedicar als museus. Bé, només a un, perquè només vam tenir temps de veure el museu d´art imperial. Impresionant (hi ha algunes fotos de l´edifici). Tot i això ens vam deixar per veure tot un complexe de museus d´art modern (pintura, fotografia, arquitectura, que hi ha al Museumsquarter, així que aquest és un altre motiu per tornar-hi!).

Ah! I ens vam trobar hordes de turistes espanyols, que pel que sembla pensaven més o menys com nosaltres. A la sortida del museu imperial d´art, vam veure una parella molt castiza. Quan vam passar a la seva alçada, l´home li deia a la dona: "Aquí tó eh grandeh! Tó, menoh el cubatah de jotabé!"...

Les fotos, aquí .

Sí, aquest cap de setmana ha estat Berlin. I definitivament ha estat un viatge amb trés grand classe. Qui ha vingut ho pot corroborar.
Després d´una setmana força estressant, divendres vaig agafar el tren en una especie de fugida cap endavant, sabent que avui dilluns continuaría estant moolt enfeinat. Por que yo lo valgo.

Quan vaig arribar a Berlin la Beti, la Cris, l´Esteve, en Ramón i l´Adrián ja hi eren feia un parell d´horetes. El pis, estupendu. Al costat de la porta de Brandenburg, per un preu una mica més car que el que vaig pagar per l´alberg de Viena. Després de satisfer la gana canina que alguns portàven, vam trobar-nos amb en Ramón i la Júlia (una amiga seva berlinesa). La Júlia ens va dur a una casa okupada on a part de beure una copitxuela, vam veure una galeria d´art autogestionada. És a dir, a Alemanya fins i tot els okupes són super-organitzats i s’havien muntat un garito prou xul.lu (ho podeu veure a les fotos).

Dissabte al matí, després de fer un esmorzar com déu mana vam sortir a passejar pel centre. Vam anar de la porta de Brandenburg fins a Postdamer platz, on ens vam fer una foto amb una part del mur, i d´aquí a tota la zona de museus.

Berlín és el paradís dels arquitectes: hi ha la tira d´edificis nous. Alguns impressionants, altres definitivament lletjos, però segons la veu d´un expert, tots super-cars.

Mentre caminàvem vam decidir que volíem visitar el museu jueu, així que ens vam dirigir cap allà amb el mapa a la mà. Al camí vam veure uns gronxadors d´aquells de contrapès, enormes. I evidentment no vam poder resistir-nos-hi, com podeu veure a les fotos.

Després de dinar, vam arribar al museu jueu, que està instal.lat en un edifici, si més no, pintoresc. A la foto no es pot apreciar, però tant l´estructura exterior com l´interior són realment espectaculars. El que hi ha al seu interior ens va agobiar una mica, la veritat. A part de l´evident recordatori de l´Holocaust, hi ha un repàs a l´història del poble jueu a Alemanya. Alguns vam pensar que a estones, el victimisme era massa evident. Al final de l´exposició hi havia un racó dedicat a preguntar als visitants si crèien que la pel.lícula ¨La Passió” els semblava antisemita…

Després, vam caminar de tornada a casa, i vam entrar al sector est de la ciutat, on la ciutat manté en gran part la seva estètica comunista-cubista-cosmonàutica si no tenim en compte els MacDonals, els bancs i la publicitat a tot arreu.

Després de sopar al pis, vam tornar a sortir per trobar-nos amb la Júlia. Vam anar a un bar on vam seure i xerrar durant una bona estona, cervesa en mà. Després, veient que tot un día de caminar havia afectat palpablement les nostres forces, vam decidir que si no marxàvem, ens adormiriem. Vam acabar en un garitu una mica kutre, on la música era de poca qualitat… Així que faltant 10 minuts per les quatre vam marxar. En sortir al carrer, oh, sorpresa, ja era gairebé de dia. Algú de nosaltres va tenir un atac de mal humor maleint els constructors alemanys per no construir finestres amb persianes.

I és clar, diumenge, fins a la una no vam aixecar-nos… I vam fer un brunch (aquí en diuen així de esmorzar a la una del migdia). Després de prendre’ns-ho amb la calma, vam anar a l´estadi olímpic on no vam poder veure res perquè era tancat. I a mi se'm va acabar el temps, perquè el meu tren sortia de l´estació a un quart de set… Així que no us puc explicar que van fer els altres la tarda que els quedava. Ho poden explicar ells…

Totes les fotos i la pedrería, aquí

Hola a tots! Si, ja sé que últimament no escric gaire al blog, que no us poso al dia de la meva (interessant, avorrida?...) experiencia alemanya. Estic una mica estressat amb tantes coses per fer... El mes que queda, espero que sigui més tranquil, però.

Aquest cap de setmana han vingut les meves nebodes... Si, dues: la Cristina (14 anys) i la Núria (21). Així que he fet de bon oncle i les he dut a passejar per aquí. Dissabte vam fer el tour Heidelberg (Haupstrasse, Altstadt, dinar al Peppers, castell, pont i apa, cap a casa que estem supercansats)... I diumenge cap a Frankfurt. Vam agafar un tren regional... I quan erem a mitja horeta de Frankfurt el tren es para a un poble de mala mort on vam haver d´esperar-nos dues hores perquè un paio s´havia suïcidat llençant-se a la via davant del tren anterior. Vaja, una festa... allà al mig de no res veient com les meves nebodes, amb els nervis de punta, es barallaven una mica. Sort que vam trobar un paio molt simpàtic que ens va donar conversa... Quan vam arribar a F., vam trobar que era força lletja... I com que teníem poc temps, vam anar al museu del cinema on vam veure una exposició sobre Stanley Kubrick, que va ser molt interessant!
Per cert, avui és l´aniversari d´en Ramon, així que felicitats! I pots estar orgullós d´haver nascut en un dia com aquest, jeje.