Fa uns anys vaig llegir un relat curt de Thomas Mann. El protagonista, un jove estudiant de Lubeck a finals del segle XIX. En un moment donat, el personatge principal parla amb disgust "d' haver-se d' enfrontar amb la mirada d' aquelles besties d' ulls foscos", referint-se als europeus del sud. Em va escandalitzar forca, la veritat, perque em sembla un comentari racista en tota regla.
L' altre dia, mentre anava en tramvia hi pensava. Em va venir al cap perque basicament, en aquesta ciutat, em sento comode. Comode perque, fins ara, la meva experiencia em diu que els alemanys son gent extremadament respectuosa. En cap moment, ni en cap situacio m' he sentit agredit (expcepte per l' episodi del borratxo). Al menys a Heidelberg.
Ho dic, per exemple en comparacio a Barcelona, o en comparacio a Dublin, on hi vaig estar vivint tambe 3 mesos. Perque tots ens hem tobat amb gent que busca problemes... A Dublin, per exemple, les cares son molt agressives. Caminant pel O'Connell Street, hi va haver vegades que em vaig arribar a sentir forca incomode. Perque hi havia gent que veies clarament que es movia o et mirava buscant l' enfrontament, com si nomes els faltes una petita espurna per explotar. Com si portessin un ressentiment vital que els portes a barallar-se amb el primer que els mires fixament als ulls. Aqui aixo no passa. Quan per exemple, al tramvia, mires algu a la cara, per simple curiositat, la gent aparta la mirada rapidament pero sense vergonya, amb un posat molt digne, com si estiguessin pensant en un problema de dificil solucio. Un te la sensacio que els alemanys son gent molt independent i segura, pero sobretot respectuosa.
A mes, evidentment, l' estat del benestar no es el mateix a Irlanda o a Espanya que a la molt concienciada socialment Alemanya. Aqui les diferencies socials, que tambe existeixen, semblen mes suaus. I suposo que aixo, juntament amb la idiosincrasia de la gent d' aqui, infllueix en el caracter dels alemanys. Vull dir, que qui viu be, no te "raons" per ser agressiu ni per estar ressentit de res...
Ara veig la frase de Thomas Mann des d'una altra perspectiva. No crec que hi hagues en realitat una connotacio racial sino sociologica. Me l' imagino viatjant pel sud, i havent-se d' enfrontar a aquestes mirades agressives, havent estat acostumat a viure en la societat burgesa de Lubeck a principis de segle.
ps.: el cap de setmana, be, gracies. Ha plogut tot el temps. Tot. I no he sortit. Tot i aixo, ha estat profitos.