I might be wrong

Doncs vaig anar a la festa, la famosa Thingstate amb una noia de Burgos molt simpatica, la Bea (foto un altre dia). Abans de pujar cap a la muntanyeta vam quedar amb un clan d' espanyols que corre per aqui... Gairebe tots biolegs o bioquimics, acabant la carrera aqui. Tots diuen que Heidelberg te una especie de 'noseque que queseyo' que els ha fet quedar mes que no es pensaven (hum...).
Es van apuntar una alemanya i una americana, ex-comanyes de pis de la Bea, i molt simpatiques totes dues. De fet gairebe em vaig fer mes amb elles que amb els altres que aneven molt al seu rotllo... La muntanyeta deu n' hi do: un hora pujant. Millor que valgui la pena!
Doncs quan arribem, i entrem a l'amfiteatre, la veritat es que vaig quedar impressionat (no hi ha fotos perque em van recomanar de no dur-hi la camara). Un amfiteatre amb, pel cap baix, 15000 persones alla, tots estirats, amb les cerveses, els porros, els malabars, amb torxes d' aquestes en plan america, hipies pollosos per tot arreu... Si si, impressionant de debo. Pero despres de passar-me un parell d' horetes parlant amb l' alemanya i l' americana, l' impressio em va passar una mica, i vaig dir que ja en tenia prou. I es que sense poder beure, la situacio perd una mica l' encant. I es que mai no hauria dit que trobaria a faltar un cubata...
Aquesta es l' Ana, avui al migdia.

M' he llevat jo aquest mati, despres d' haver dormit 11 hores i he decidit anar a correr (no sigui que em passi com a Italia...). El dia s' ha llevat espectacular, aixi que despres de dutxar-me he decidit passejar amb la camara per la ciutat, mentre acabava la rentadora que he posat... He sortit amb la bici i he comencat a pedalar a poc a poc, gaudint del diumenge. La ciutat esta molt maca al mati...

He arribat a Bismarck Platz que es el punt d' on surten i on van a parar tots els busos i tramvies de la ciutat. He aparcat la bici alla, i he seguit tota la Haupstrasse endavant (es el carrer principal). Eren les 9,30 i encara es veia molt poca gent al carrer. Aixo, si a mesura que m' anava apropant al centre mes historic, anaven apareixent grups de turistes controlats per un guia amb paraigues vermell. O americans o japonesos. La guia que em vaig comprar diu que per molts dels tours europeus que fan americans o japonesos, Heidelberg es l' unic lloc d' Alemanya on paren, aixi que sempre es ple de turistes (arribant a quotes agobiants a l' estiu). Me'ls he mirat i se m' ha escapt un somriure condescendent... Turistes!

Bueno, total, que he passejat pel centre fent fotos aqui, fent fotos alla: el pont vell, l' esglesia de l'esperit sant (Heiligengeist Kirche) , cases antigues, les que hi ha al voltant del riu, el castell. Total que al final, tot fent fotos, m'he creuat amb un grup de japonesos i un parell de noies se m' han quedat mirant i han rigut posant-se la ma a la boca, com nomes les japoneses saben fer... Aixi que he decidit fer-los una foto i guardar la camara, que ja n' hi havia prou de fer el japones.
(ps: per cert per veure totes les fotos, clickeu aqui).

Durant aquesta segona quinzena d' abril i els primers dies de maig (des que jo soc aqui) estem tenint un temps estupendu... Es curios, pero el mapa del temps del diari d' ahir deia que centre-europa es la zona mes calida del continent ara per ara... I un cop assumit que he fet el primo i que nomes podre utilitzar el 35% de la roba que vaig portar (res de abrics de pana, pantalons d' idem i jaquetes de llana...), ara surto de casa en maniga curta, aixi, sense cap vegonya.
Els alemanys tambe ho noten... i es clar, jo tinc un armari limitat per la meva falta de previsio, ejem. Pero ells, els locals, estan limitats d' una altra manera. No se si m' enteneu...
Total que he sortit de casa aquest mati, un pel justet, i he perdut el bus que em porta a l' embl. Una hora m' havia d' esperar! Aixi que he decidit agafar-ne un altre que fa mes voooolta i aixi poder mirar el paisatge. Doncs mirava jo el paisatge i de sobte (when the repent, plotzlich) miro a l' interior del bus hi havia tres paios alla a la plataforma a punt de baixar-se. En mirar cap a terra veig que tots tres porten sandalies. Ah! les sandalies, aquest calcat tan comode propi de l' estiu. Pero SANDALIES AMB MITJONS!!!! (dos d' ells amb els mitjons blancs i l' altre blaus) Tots tres! Tu creus? M' han vingut ganes de cridar la Fashion Police! M' he contingut, es clar... Ja sabeu que no soc gaire frivol, pero es un fenomen sociologic a invesitigar... Us en continuare informant.

Doncs si, sembla ser que no hauria d' haver parlat gaire alt... Perque aquest cap de setmana, tot i els plans de marxar a veure Koln, em quedare a casa. No tinc gaires ganes de mullar-me... Ja som divendres, deu meu, i ja fa gairebe un mes que soc aqui.

Heidelberg esta a:

1,52 h de Koln (60 euros)
3,04 h de Munich (49 euros)
1 h de Frankfurt (17,20 euros)
5,08 h de Berlin (97 euros)
8,00 h de Viena (100 euros)
1,47 h d' Estrasburg (32 euros)
1,48 h de Freiburg (37 euros)
3,57h de Berna (80 euros)
40 min d ' Stuttgart (26 euros)
8:52 h de Praga (110 euros)
3:30 de Zurich (60 euros)
5:42 d' Amsterdam (120 euros).

Hum... algu es capac de treure una funcio que ens digui el preu del bitllet del tren en funcio del temps que es triga en arribar a la destinacio desitjada i de el nombre de fronteres que es creuen?
Va home, que nomes hi ha 2 graus de llibertat!
Jo no.
ps.: com podeu observar, avui estic una miqueeeeeeeeeeeta ratllat.

Fa uns anys vaig llegir un relat curt de Thomas Mann. El protagonista, un jove estudiant de Lubeck a finals del segle XIX. En un moment donat, el personatge principal parla amb disgust "d' haver-se d' enfrontar amb la mirada d' aquelles besties d' ulls foscos", referint-se als europeus del sud. Em va escandalitzar forca, la veritat, perque em sembla un comentari racista en tota regla.

L' altre dia, mentre anava en tramvia hi pensava. Em va venir al cap perque basicament, en aquesta ciutat, em sento comode. Comode perque, fins ara, la meva experiencia em diu que els alemanys son gent extremadament respectuosa. En cap moment, ni en cap situacio m' he sentit agredit (expcepte per l' episodi del borratxo). Al menys a Heidelberg.

Ho dic, per exemple en comparacio a Barcelona, o en comparacio a Dublin, on hi vaig estar vivint tambe 3 mesos. Perque tots ens hem tobat amb gent que busca problemes... A Dublin, per exemple, les cares son molt agressives. Caminant pel O'Connell Street, hi va haver vegades que em vaig arribar a sentir forca incomode. Perque hi havia gent que veies clarament que es movia o et mirava buscant l' enfrontament, com si nomes els faltes una petita espurna per explotar. Com si portessin un ressentiment vital que els portes a barallar-se amb el primer que els mires fixament als ulls. Aqui aixo no passa. Quan per exemple, al tramvia, mires algu a la cara, per simple curiositat, la gent aparta la mirada rapidament pero sense vergonya, amb un posat molt digne, com si estiguessin pensant en un problema de dificil solucio. Un te la sensacio que els alemanys son gent molt independent i segura, pero sobretot respectuosa.

A mes, evidentment, l' estat del benestar no es el mateix a Irlanda o a Espanya que a la molt concienciada socialment Alemanya. Aqui les diferencies socials, que tambe existeixen, semblen mes suaus. I suposo que aixo, juntament amb la idiosincrasia de la gent d' aqui, infllueix en el caracter dels alemanys. Vull dir, que qui viu be, no te "raons" per ser agressiu ni per estar ressentit de res...

Ara veig la frase de Thomas Mann des d'una altra perspectiva. No crec que hi hagues en realitat una connotacio racial sino sociologica. Me l' imagino viatjant pel sud, i havent-se d' enfrontar a aquestes mirades agressives, havent estat acostumat a viure en la societat burgesa de Lubeck a principis de segle.

ps.: el cap de setmana, be, gracies. Ha plogut tot el temps. Tot. I no he sortit. Tot i aixo, ha estat profitos.

Hi ha qui pensa que darrera d' aquest posat tan respectuos dels alemanys del que parlava ahir hi ha massa fredor, inclus indiferencia respecte als altres. Vaja que si algu t'esta apallissant pel carrer passarien de llarg amb la mateixa cara de "tortuga concentrada". Jo penso que aixo tambe et pot passar a Barcelona: aquests son temps dolents pel compromis...
Tot i aixo, hi ha alguna cosa que no m' acaba de quadrar en aixo del caracter alemany... Vull dir que no fa gaire, de fet nomes fa 50 anys, es van passar aquesta respectuositat pel forro. Tots som fills de la nostra epoca, i evidentment s' ha d' enmarcar el que va passar en un contexte historic determinat. Les persones de vegades es veuen arrossegades per la historia... Pero tot i aixo, no deixa de sorprendre'm que un moviment tan radicalment agressiu sortis d' un pais com aquest (potser estic essent una mica agosarat). A mes, ultimament he llegit algunes coses que han passat per aqui, que contradiuen una mica aquesta imatge que a primera vista un te d' aquesta gent. La taxa de crims sexuals es de les mes altes a la UE, i ultimament hem llegit noticies de crims forca peculiars en aquest pais (us enrecordeu del paio que es va deixar menjar la tita? literalment...). No soc cap socioleg jo, ni vull ser-ho, pero de vegades al tramvia em pregunto "hi ha un llop darrera aquesta pell de xai?"

ps.: jejeje, i nomes porto un mes aqui (demapassat, 13 de maig).
ps2: article interessant del NY times sobre els crims violents a Alemanya

Doncs resulta que ahir vaig arribar al pis pensant que seria una tarada-nit com moltes d' altres: fer-me el sopar (mes o menys elaborat depenent de l'humor que tingui), llegir o repassar alemany i dormir. Pero va resultar diferent...
La casa on visc te 3 pisos amb 4 habitacions cada pis. Totes les habitacions estan ocupades per estudiants. La cuina mes gran de l' edifici esta a la planta on jo tinc l' habitacio, aixi que la gent puja i baixa. Buenu, pues resulta que la majoria son noies. I ahir, mentre sopava, van entrar unes quantes a la cuina i em van convidar a anar amb elles a la discoteca! "Ja, supa!" Vaig contestar.
Aixi que em poso guapo, preparadissim per una nit de festa. Anem en el cotxe d' una de les del pis, com sardines en llauna (5 en un AX), i de sobte, com qui no vol la cosa, en mig d' aquella estretor existencial, em pregunten si quan vaig a pixar ho faig dret o m' assec a la tassa?
Shock: m' estan preguntant el que crec que m' estan preguntat?????
Reacciono despres de dos segons de silenci incredul... dient que normalment ho faig dret, amb cara de culpable (normalment si esquitxo, netejo, eh?) I es clar, em demanen que quan pixi ho faci assegut, per evitar problemes de cames mullades... Es veu que l' altre noi del pis,en Peter, ja ho fa assegut. Aquesta part de la conversa va ser una mica surrealista, mig en angles mig en alemany...
La resta de la nit super be: els dimecres fan "afterwork" party, i la discoteca era plena! La musica no va estar malament (si sabeu que es el que m' agrada ballar, ja us ho imaginareu...) Total, que vam acabar a les 2 ballant l' "I will survive" els 5 (jo +4 alemanyes) abracats fent el la, la, la,la,laaaaaaaa
Dema marxo a Munich.

Hola! Avui el dia es maco, aixi que com que estic de bon humor i he portat la camara de fotos, me n' he fet una i la he penjat. Aqui es on treballo, en el raconet de la Visitors room. Al meu costat hi ha uns danesos que parlen tota l ' estona i que son una mica pesadets. A mes el danes es una llengua que sona super-gutural, com si tota l' estona estiguessis a punt de vomitar, vaja, una mica asquerosillo, aixi que em poso els cascos i passo d' ells.
Buenu, doncs aquesta tarda agafo el tren i torno diumenge. Dilluns, la cronica.
Per veure mes fotos de Heidelberg (castell i tot aixo amb llum de tarda), feu click aqui.

Eo! Doncs si, Munich es... una ciutat alemanya! Despres de pensar-m'ho molt, he arribat a aquesta conclusio! Una de les coses que mes em va cridar l' atencio es que tot i ser una aglomeracio d' 1milio i picu de persones, no tens sensacio de gran ciutat... Edificis baixos, avingudes amples, molts arbres, sensacio d' espai... Vaja, molt maco tot plegat, i una ciutat estupenda per viure-hi. Aixo si, la vida nocturna tampoc no es res de l'altre mon... (o almenys jo no la vaig saber trobar).
Dissabte al mati, viag voltar pel centre... Tot esta super-cuidat. Els jardins, els carrers, la gent va ben vestida i es nota molt que estan forradissims... Munich es la seu de la BMW, i n' hi ha la tira al carrer!
A la placa central, Marienplatz, hi ha la seu de l' ajuntament, el Rathaus. Jo voltava per alla a les 11 quan poc a poc, vaig que la placa es va omplint d' hordes de turistes (americans i japonesos, majoritariament) i que es queden mirant la facana com encantats, when de repent, comenca a sonar un carrillo, i unes figuretes de cartro comencen a moure's acompanyades per la musica del rellotge. La gentada va fer de sobte un "ooooohhhhhh" que em va posar els pels de punta. Va ser un espectacle dantesc... (hem d' exportar el concepte "cutre" pero que ja a altres llengues, com l' alemany, a veure si els hi fa una mica de vergonya, home!).
I despres em vaig trobar amb un company de promocio de Bioquimica que esta fent una estada igual que jo, pero al Max Planck de Munich. Aixi que vam anar al restaurant mes famos de la ciutat, el Hofbrauhaus, on serveixen menjar tipic bavar, i gerres de cervesa de litre. Qui no se les beu, es un marieta... Vaja, i jo prenent el Roacutan. Aix... Be, aixo si, em vaig fotre un
"Schweine braten mit Knel und sauerkraut". Era boniiiiissim, i a mes per amenitzar el dinar, hi havia una banda de musica molt maca que feia que les iaies es posessin a ballar...
Per pair be, vam anar als Englischen Garten (parc metropolita mes gran d' Europa) i vam voltar-hi un parell d'horetes... S'hi podia veure de tot: gent jugant a futbol, gent bevent cervesa, gent despullada prenent el sol, iaies amb els nens al costat! Tot forca pintoresc...
Ah! i despres vam anar al Olimpyazentrum, on els jocs del 72. La construccio es super-extravagant i trobo que ha aguantat forca be el pas del temps, ja que no sembla gens cutre, sino que es molt maca.
A la nit, en Joan no sabia gaire on podiem anar, aixi que vam improvitzar a la zona universitaria i vam entrar a una cerveseria, i vam estar-nos xerrant de batalletes de la carrera tota l' estona... Fins i tot ens vam posar nostalgics, jejeje.
Diumenge al mati, plovia, un temps estupendu per anar a veure museus. Aixi que vam anar a la Pinacoteck der Moderne, un museu estil Macba, pero amb mes pasta que es moooolt xulu.
A Munich hi vull tornar. No se quan, pero es d' aquelles ciutats que et fan venir ganes de tornar-hi...
Per veure totes les fotos, clickeu aqui!

Avui es l' aniversari de la Virginia! Ich wunsche dir einen gluckliches Geburstag!

ps: aquesta setmana tinc molta feina i un ull que em pica molt. La feina be, gracies, na fent. I l' ULL... la setmana passada m'hi va entrar noseque i el tinc fatal. I es que aqui, es mastega el polen, de debo. Es el paradis dels alergolegs.

Aquest cap de setmana m' he quedat a HD. Tenia feina que enllestir tenint en compte que el proper cap de setmana torno a BCN. I ha estat molt productiu, en molts aspectes... Divendres, quan vaig arribar al pis, les mitbewohnerinnen m' esperaven per sopar i em van convidar a sopar pizza vegetariana. Son molt del menjar biologic aqui, i de no menjar carn, i la Gesundheit.. fins a extrems una mica obsessius. Pero vaja, son dones i son alemanyes, jejeje. Hi va haver molt bon rotllo i al final ens vam fer unes quantes fotos! I com que la nit era jove, vaig anar amb l' Esther i la seva cosina al bar "Los amigos" un lloc super-cutre (palmeres de plastic, amaques, barrets mexicans...) on posaven musica llatina. Va estar be i vam ballar molt... I aixi com qui no vol la cosa, hi va haver intercanvi de confidencies i vaig riure molt perque l' Esther em va dir que al pis hi hauria una desil.lusio generalitzada...
Be, dissabte va estar molt be! Vaig passar-me gairebe tot el dia parlant alemany amb les del pis. Vaig saber que em volen convidar el cap de setmana del meu aniversari a anar al Bodensee (llac Constanza) a la frontera entre Suissa i Alemanya! L' Esther es d' alla, aixi que aniriem a casa seva! I per completar el dia alemany, a la tarda vam anar a veure Troja doblada!!!

La pel.li es una caca, pero com que els dialegs son com per nens de parvuls, doncs ja em va estar be...
Per cert, dissabte va ser l' aniversari del Dani !!! (el que mueve el abanico con tanto salero al lado de Virginia) Herzliche Glucwunsch Dani !!! I ahir diumenge, va ser l' aniversari de Herrrrn Viktooor (el saleroso de la barba)! Dir auch!.
     

Dema torno a Barcelona. En tinc moooltes ganes... Es la comunio de la meva neboda Silvia... aixi que no me la podia perdre!

Les del pis m' han adoptat com a home-osetdepeluix. Els dec fer molta gracia amb el meu alemany cutre-salsitxero. Dilluns per exemple vam fer una altra festa perque una d' elles va acabar l'ultim examen de la carrera i m'hi van tornar a convidar. Les fotos, les podeu veure aqui. Per cert, ahir van veure-us a tot en les fotos que tinc penjades a la pagina web. Els hi vau agradar molt tots... Tambe em van fer traduir el blog, tenien curisoitat per saber que explicava d' elles. Aixi que potser llegiran aixo tambe, jejeje.

Ah, i una cosa que us volia ensenyar: la meva cua! Si quereis verme la colita, clickez ici !
Apa, fins dema!