I might be wrong

Avui som 7 d'abril de 2004. Falten exactament 6 dies perque agafi un avió que em portarà a Frankfurt. Avui, per mi, Alemanya és... Thomas Mann, Nina Hagen, la abeja Maya, die Mauer, suban-empujen-strujen-bajen, espias, la RDA, Otto von Bismark, Weimar, Berlin, Kurt Weil, Brecht, Cabaret, Prrrrrrusia, Rowenta (la meva màquina de tallar el cabell), sandalies amb mitjons, cap-quadrats, "und der Haifisch, der hat Zähne"...

Bueno, bueno. Ja estic instal.lat. O aixo es el que em penso... Avui es el meu tercer dia aqui a Heidelberg, pero es el primer en que puc seure tranquil.lament i posar-me a escriure!

Han estat tres dies intensos, aixi que us els explico una mica:

=====
Dia 0:
=====
Arribo a les 15:02 a Frankfurt am Main. Puntlich. Un megaeroport (segons diuen el mes transitat d' europa). Recullo les maletes, aquest cop sense problemes, que despres de l' experiencia irlandesa, ja tenia una mica de por...
La primera impressio: tot molt net, tot molt polit, tot molt quadrat, tot molt gris (edificis, i cel). Pero be, era nomes una primera impressio.
Ah! per cert, la puntualitat alemanya es un mite amb 2 minuts de retard (sempre es retarden 2 minuts, aixi que he avansat el meu rellotge...).
El taxista (turc) que em porta desde l' estacio de bus fins a l' hotel fa un cami forsa divertit: veig (casi) tot heidelberg abans d'anar a l' hotel. Quan em diu el preu de la carrera no em venen gaires ganes de riure.

Quan baixo del taxi, me n' adono que l' hotel, la residencia, i l' embl estan a prendre pel sac. Literalment el cul del mon. Se'm fa un nus a la gola.

Baixo al poble i em faig la Hauptstrasse de dalt a baix (carrer principal). Es maco, i aquestes coses...

Conclusio del primer dia: Si... es maco, no?

=====
Dia 1
=====
Dia gris. Vaig a l' EMBL en un autobus-shuttle que es nomes per a treballadors del centre (sembla la ONU). A la seguent parada em trobo amb un paio de Barcelona que coneixia d' algun congres, en David Torrens (bien! algu amb qui parlar: portava unes quantes hores sense fer-ho).

M' explica una mica com funcionen les coses...
L' EMBL es gran, poliedric, desorganitzat i esta, efectivament, a prendre pel sac de tot. Pero quan dic a pendre pel sac, vull dir, en el quinto cogno.

Faig la paperassa de l' inscripcio: la noia es rapida, i eficient. Tot estupendu fins que em diuen que m' he de passejar per tot l' edifici recollint firmes per que tothom em conegui. Josep amunt Josep avall. Barcelona, yes from Barcelona. Yes, it's a beautiful city... Oh,really? yes,yes.

Em truca l'Anna. Ja penjare una foto. Es una amiga d' en Victor i es de Heidelberg. Que m' ajudara a buscar pis!
Baixo en bus al poble (deu meu, que lluny que esta l' EMBL de tot).
L' anna es una noia alemanya de 19 anys, guapa, guapa i super simpatica. Amb la seva inestimable ajuda em compro una tarja de mobil (el numero aqui al costat), l' abonament del transport (a Heidelberg tambe hi ha tramvia!), m' apunto a un curset d' alemany per 80 euros, i quedem per anar a vuere un pis al dia seguent (ella hi havia trucat despres de veure un anunci).

Conclusio del dia 1: super-guay, no? Tot sembla encarrilat!

====
Dia2:
====
Em llevo i fa un sol espatarrant. El dia promet!
Em llevo content i vaig a l' EMBL (en el bus, em poso una musica adient: Kylie Minogue!) Li dic al Patrick que anire a veure un pis a les 12. Cap problema. Baixo amb bus, i em trobo amb l' anna (la noia guapa).
A les 12:02 davant de la casa. L' anna en veure-la, fa: "hum..., aquest escut...". Li pregunto que vol dir. Pero abans que em respongui surt un paio i ens fa entrar. Parlen alemany (rapid, rapid) agafo algunes coses: bany a compartir entre 3, cuina comunitaria. Quan sortim ens demanen el telefon, que ens trucaran el dia seguent per dir-nos el que.
L' Anna m' explica que es una Verbindung!:
- "I ezo que eh lo que eh????? "
Doncs una especie de 'hermandad' alemanya. Aixo significa que: son tots molt homes -tengui: ja sabeu tots que compleixo de sobres aquest requisit-, veuen molta cervesa -falti: jo amb el Roacutan-, es barallen habitualment (esgrima, lluita...) -falti: estic en contra de la violencia- i fan ceremonies en plan los templarios de l' edat mitjana -falti: passo!- Conclusio:millor que no em truquin.

Tornem al centre decebuts. Comprem el diari, mirem a internet, anem a les facultats, al centre dels estudiants. Truqem a tropocientos telefons. Res. O tot ocupat, o son altres raritos, o coses per l' estil. L' anim comensa a decaure. Li dic a l' Anna que torno a l'EMBL ja que no tenim res a fer fins al dia seguent, que surt una revista en plan 'primera ma' on la gent penja anuncis de pisos per compartir.
El Patrick em mira malament quan li dic que al dia seguent tambe buscare pis. 'Poder que et quedis a la residencia'. Comenso a fer-me a la idea de que em quedare al cul del mon...
Miro a internet una altra vegada. Anunci nou a una part de la ciutat xul.la. Truco. Parlo mig alemany mig angles. Baixo a la ciutat una altra vegada... Al bus, se'm seu un senyor (uns 70-80) al costat d' una senyora de la seva edat. No es coneixen. El senyor comensa a parlar a la senyora com si la conegues de tota la vida. La senyora passa d' ell fins al punt de que li gira la cara. Tot plegat es una mica depriment...
Arribo al puesto, i a l' entrada em trobo amb dues noies que tambe van a veure el pis. La zona es molt xula (10 min del centre en tramvia). La habitacio es molt xula. Gran, amb llum, amb taula... Li dic que jo me la quedaria ja. La noia tambe... Ummm. Quina situacio. Fem-ho a cara o creu. Jo creu, ella cara. Surt cara.
Camino a la parada del tramvia maleint la mala sort que he tingut. A la parada, un borratxo em demana foc. Nein, ich rauche nicht. Se'm queda mirant i m' insulta.
Arribo a l' hotel a les 22. Dema ja no tinc reserva.
Conclusio: buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

=====
Dia 3 (avui):
=====

Com que no es podia caure mes baix, la situacio nomes pot millorar. Aquest pensament tan positiu m' ha donat anims per llevar-me avui a les 6,30 per ser a les 8 en punt a la Universitats Platz on he quedat amb l' anna (que es una santa, la pobra, que be que s' ha portat amb mi...).

Comprem la revista i comensem a trucar. Hi ha 4 anuncis interessants, la resta son una kaka. Ens contesten 2. I preguntant preguntat, no ens interssen tant. Un no te dutxa... Be, no ens desanimem, anem al punt de l' estudiant i preguntem una altra vegada. Res. Com que encara no havien obert internet acompanyo l' Anna a fer gestions. De sobte, telefon. El noi d' ahir del pis xulu. Em truca dient-me que la noia s' ha fet enrera. Que si enara m' interessa... Quan penjo, comencem a saltar i a cridar (d' una manera una mica escandalosa i cursi) en mig d' una plasa amb forsa gent... Be, es igual.
Ja tinc pis. Que be... M' hi traslladare el proper dijous. Aquests dies estare a casa de l'anna o al youth hostel. Ja veurem. Tampoc no la vull molestar gaire... pobreta.

Be, si heu arribat fins aqui, un gallifante.
ps.: a l' habitacio sota el llit, hi ha un altre llit. Aixi que si voleu venir, ja teniu llit.

Aquest cap de setmana estic mes penjat que un fuet. Ahir dissabte em vaig passar tot el dia passejant per Heidelberg. Va fer un dia espatarrant (gairebe 30 graus a les tres de la tarda). I es clar, aqui tothom mig despilotat. Jo! i jo amb la maleta plena de roba d' hivern... que fins i tot he portat el meu abric de pana!!! Com es possible que la setmana passada fes 8 graus i ahir 30 C ? Tot i que m' agrada mes el bon temps, he de reconeixer que no em fa gaire gracia haver fet el primo.

Bueno, Heidelberg es una ciutat maca, pero te l' acabes en un o dos dies, anant molt lentament. Per sortir, aqui els estudiants van a prendre cerveses al Kneipe i despres, les discos queden una mica apartades del centre. Almenys a Heidelberg. Ja veurem que tal Mannheim.

Ara dormo en un alberg fins dijous que em traslladi al pis on he de viure definitivament. L'habitacio on estic te 6 llits i nomes n' hi ha 3 d'ocupats. I he tingut tanta sort que els altres dos paios ronquen com porcs. Ahir no em van molestar, pero avui si, aixi que, com que m' he llevat una mica desquiciat, m' he dit a mi mateix: "Ves a l' EMBL i estudia una mica". Aixi que aqui em teniu, escrivint una mica...

IMPORTANT IMPORTANT IMPORTANT IMPORTANT

Would the owner please check the whereabouts of their white estate car MA-HT-708. It has just been seen rolling backwards down the Meyerhofstrasse into the woods...

(jejeje)

Son les 20:18 i se m' ha escapat l' ultim bus per tornar a Heidelberg. Pero no, no em quedare aqui en mig del bosc amb els ocellets. No! Perque trucare un taxi.
Bueno, pues avui ha estat un dia forsa dur. He comensat la feina de debo. I la veritat es que entre que faig una cosa completament nova per mi i que un intenta quedar be, doncs m' he estressat una mica...
Es per aixo que no us he escrit gaire, tot i que he rebut molts mails..: Ruth, Bet, Ramon, Cristina (me va bien que vengas ese finde, es todo tuyo!), Alfons, Xavi i d' altres.
Be, ara haig de trucar al taxi... I com dic jo que vingui un taxi en alemany?

Una de les coses que mes m' ha cridat l' atencio dels alemanys es el seu sentit de la responsabilitat, del deure moral. Tenen un verb i tot amb aquest matis per dir-ho: mussen.
I es que els alemanys pensen que quan un te el deure moral de fer una cosa, la fa, i s' ha acabat. Son completament inflexibles en aixo (una mica quadradets, la veritat...).
Com per exemple, pagar als transports publics. Aqui, al bus, al tramvia no hi ha cap barrera on hagis de pagar. Hi pujes ja esta. Ni tan sols has de picar el tiquet encara que sigui un abonament mensual. Perque es clar, s' ha de pagar perque el sistema continui funcionant... I no se si tambe ho fan aixi a les ciutats grans, pero a Heidelberg funciona:tothom paga... De fet no fer-ho et fa ser considerat com lo pitjor de la societat!
Un altre exemple, a les autopistes alemanyes, no hi ha limit de velocitat maxim. Cadascu ha de valorar quin es el mes adequat en cada moment per no posar en perill la circulacio...
No us haig de dir que aixo a Barcelona i al Mediterrani en general seria un veritable caos... Ole, ole, em pujo al bus de gratis, y vaig a 160, com que no em posen multa!

Aquesta es la primera foto que he pogut penjar de l'Anna. Es perque l' aneu coneixent... Ahir casi anem a una festa universitaria. Finalment es fa frustrar tot plegat perque l' Anna treballava, i no era questio d' anar-hi i estar mes penjat que un fuet.
Finalment ahir em vaig traslladar al pis. La gent es forsa maca: tots son alemanys i alemanyes i nomes un parla be l' angles, aixi que m' haure d' esfosar palant (o no).
Beti! podries deixar els mp3 petardos a interchange i me'ls baixo... (by the way, de qui son???)

(Gracies David per la foto!)
Felicitats a tots els Jordis! (Jordi Hereu, Jordi Villa, Jordi Pujol, Jordi Sevilla...)
Bon Sant Jordi a tothom!
(Fa bon dia??)

Doncs aquest cap de setmana, res... He vingut a treballar, dissabte i diumenge!

Doncs aquest mati mentre venia cap aqui en autobus quan, de sobte, un paio calvo amb cara d' adormit ha tret un carnet i amb cara de "ja veuras, ara", ha comensat a demanar bitllets del bus. I es clar, no ha enganxat ningu! (I aixo que l' autobus era ple, a les 8:15). Aixi que es confirma allo que us havia dit: Ich muss meinen ticket kaufen!
I respecte aquest cap de setmana, vaaa, tampoc no he estat tan penjat (jejeje). Nomes que ahir em va agafar un baixon i vaig penjar la foto que hi ha aqui sota. De totes maneres, m' he decidit fe un planning pels propers caps de setmana, perque vull voltar per aqui a prop (Frankfurt, la selva negra, die Odenbald) i tambe anar a veure Berlin i Munic, com a minim.
Ah! al final, ahir vaig anar al restaurant on treballa l' Ana i em vaig fotre un plat tipic alemany: Salxitxes de Nurnberg, Schnitzel, formatge de carn (si, aixi en diuen...) i patates fregides. No esta mal, pero una mica olios...

Be, despres de 3 dies sense escriure, torno a ser aqui. Us preguntareu (o no) que es el que m' ha passat. Pues es que estava preparant una presentacio de la meva feina a Barcelona, perque aqui volien saber que faig alla. I la veritat es que he estat una mica cagat/estressat per aixo. I es que m'estic adonant que aqui la filosofia es totalment diferent: son pragmatics al maxim, pero al mateix temps tenen una visio global que els ho permet... Cientificament es un entorn super estimulant. I es clar, miro la meva feina, i veig les coses que fan aqui, i les revistes en les que publiquen i tot aixo i un es queda una mica fet pols. Evidentment, jo estic expressant una experiencia personal i el que puc dir es que aquest dos anys i mig he estat una mica perdut... Be, espero que l 'experiencia alemanya sigui cientificament profitosa.
I d' altra banda, aquest cap de setmana es fan moltes festes per aqui. A Alemanya el primer de maig es celebra forsa. La nit del 30 d' abril hi ha festes a tot arreu i de tots colors. A Heidelberg, hi ha una muntanyeta on els nazis van fer un anfiteatre a l' estil grec per celebrar aquestes macro-reunions en plan Goebbls and comany, i ara el fan servir per fer una festa super hippie, amb gent fent malabars, amb guitarres, amb fogueres i aquestes coses. Es diu Thingstätte i no se que cony significa. Pero hi anire, aixi que ja us ho explicare...
Per cert, cada dia m' agrada mes Heidelberg! Ja gairebe em sento com a casa....