Fa uns dies, en un atac d’inconsciència dels que m’agafen força sovint, vaig apuntar-me a a la Matagalls-Montserrat’08. Pels qui no ho sapigueu, es tracta d’una travessa de 84km caminant entre Matagalls (al Montseny) i el monestir de Montserrat (passant per Sant Llorenç del Munt) que s’ha de fet en menys de 24 hores amb un desnivell acumulat és de 5890m. Aquest any començarà el dia 20 de setembre a les 17:30h i s´ha d´acabar abans de diumenge 21 a les 17:30h.

I jo sense haver caminat gaire...

Així que les dues setmanes que queden fins que sigui el dia de la travessa he decidit fer petits entrenaments i disfrutar del paisatge del Gironès, la meva nova comarca. I dintre d’aquest programa d’entrenaments exprés, dissabte vaig anar a caminar per les Gavarres. Així que vaig llevar-me a les 6 del matí, vaig agafar el meu ipod-shuffle (regal de l’Oriol), l’aigua i a caminar. 4 hores o 30km sense veure ningú. Vaig sortir de Cassà de la Selva i vaig anar fins a l’ermita dels Metges i tornar a Cassà per un altre camí.

En un cert punt del trajecte, quan feia hores que no havia vist ningú i estava una mica tocat, el meu ipod va començar a reproduir unes notes que em donen un subidón... així que em va ser impossible no cantar l’estupenda cançó de la Shakira “Las de la intuición”, de tal manera que vaig agafar la càmera de fotos i vaig voler fer un video musical una mica “camp” perquè veiéssiu el panorama amb una mica més d´acció. I després de veure-ho, em sembla que puc competir amb l’ Esther i la Tania G d’ OT. Guanyo jo.

VIDEO CENSURAT

ps: Pels qui encara estigueu preguntant-vos com està en Xi-Xu, us he de dir que ja està del tot recuperat. Fins i tot ha guanyat una mica del pes que va perdre durant la malaltia. Ara però, te una tos de camioneru que fa una mica de por...

Des de fa un parell de setmanes en Xi-Xu i jo havíem arribat a un estat d´unió espiritual força intens. Tot i que un gos no és un gat –i jo als gats els odio molt, i molt- la veritat és que m´ha sorprès que els nostres karmes s´hagin fet amics tan ràpidament... Total, que dissabte vam pujar a Rocacorba (muntanya de 949 m) el meu germà espiritual i jo. Vam pujar i baixar la mar de bé: de vegades ell anava liderant l´expedició, i m´esperava, de vegades era jo que l´havia d´esperar. En arribar a dalt, ell estava exultant, corria, venia, i vam esmorzar plegats.

Aquella tarda de dissabte, ja a casa, el vaig veure una mica moix. Diumenge al matí vaig adonar-me que no havia menjat res en tot el dia des de l'esmorzar a Rocacorba. El vaig dur a can Baldiret –casa dels pares de l’Oriol- perquè jo baixava a BCN a buscar l´Oriol que tornava de NY.

Dilluns a la tarda en tornar de recollir a l´Oriol a l´aeroport, pobret, en Xi-Xu estava fatal: no es movia, i estava arraulit a la caseta de la seva mare, la Frida. Segons en Ramon i l´Aurora, no havia menjat ni begut en els dos dies... Jo, amb ulls Candy-Candy vaig mirar l´Oriol implorant, i ell, amb posat Dr.Slump, va explorar-lo i va dictar sentència: parvoviriasi. Una malaltia vírica amb alta mortalitat entre cadells de gos.

De seguida em va enviar a buscar sèrum salí i una xeringa de 60cc per injectar-li subcutani, per recuperar-lo de la falta de líquids. Així ho vam fer...

Aquest matí, però no semblava recuperat i havia tingut diarrea amb sang a més d’haver vomitat molt. El Dr. Vidal ha enunciat una frase que ha caigut sobre el meu ànim com una llosa: “En Xi-Xu està fotut”. I jo, en haver-me recuperat de la sotragada, li he dit: “Dr. Slump, salva’l, o et tallo els collons”. I ell, diligent, ha agafat el cotxe i va anar a buscar el material necessari per posar-li una via amb sèrum salí.

I us he de dir que a casa tinc un heroi: empassant saliva li ha aconseguit posar la via a la vena de la pota (feia anys que no provava de posar una via a un cadell de 4kg i no és mocu de pavu), i li hem fotut 300 ml de sèrum salí en vena. Pobret, ara pren el sol davant de casa, però no sabem si es recuperarà. Us n'informaré degudament.

Els conceptes solen ser universals. Hi ha llengües però, que han tingut la gràcia de encunyar una paraula que els designi amb precisió i claredat, mentre que d´altres han de donar unes quantes voltes per expressar el mateix. “Procrastination” és un mot molt útil que reclamo que sigui adaptat al català. Sinó com es podria descriure amb una sola paraula la situació d’un que fa 8 mesos que està intentant escriure la seva tesi i que encara no se n’ha sortit?

Jo procrastineixo.

ps: A partir d´avui, Imightbwrong, the Sant Gregori diaries. Stay tunned.

Dos más para Carolina (a.k.a. "Pola")

No sólo en el east side

Unas Margaritas?
En Argentona, please.
Quien te lo iba a decir?

Espagat emocional

¿Case Interview?
Tu vales mucho más,
baby. Way more.